| 09:00
Opinió

Ho hem tocat tot: judici, jutges, fiscal imputat, interlocutòria, legalitat… També feixisme, impunitat, declaració… Tots aquests mots ja han desfilat […]

Judici al president

Ho hem tocat tot: judici, jutges, fiscal imputat, interlocutòria, legalitat… També feixisme, impunitat, declaració… Tots aquests mots ja han desfilat pel Rodalmot, testimonis d’un conflicte cíclic que van conformant recurrentment el paisatge d’aquest cul-de-sac del qual no podem sortir. Però en una columna d’actualitat com aquesta no es podia deixar de tocar el tema de la setmana, i buscant buscant, per tal de no fallar a l’esperit que la impulsa, que és explicar el món que ens envolta a través dels mots però sense repetir-nos, vet aquí que descobreixo que el personatge que no hi havia aparegut mai era ni més ni menys que president. Curiós, oi? Perquè no solament és una paraula sempre en primera fila sinó que abasta més àmbits que el merament polític: tenim presidents i presidentes de clubs esportius, d’escales de veïns, d’associacions…

En fi, el que us volia explicar és que segurament la perseverança té premi, perquè vet aquí que, només de començar a documentar-me, m’he endut una sorpresa ben inesperada. D’entrada, amb el joc de l’etimologia, al qual sempre em sotmeto a mi mateix abans que a vosaltres; i la de president té la seva gràcia, perquè deriva, ves per on, del verb seure. ‘El qui ocupa un siti (per tant, seu) preeminent’, en seria la definició etimològica aproximada. Però l’estupor ha vingut quan m’he adonat que el verb seure ocupa amb tots els honors un lloc a la franja altíssima dels creadors de mots: té ni més ni menys que 105 derivats! És la vuitena paraula més prolífica que hem analitzat.

Com és natural, ara no ens podem posar a repassar-los tots (de fet no crec que ens hi cabés ni tan sols la llista), però sí que en destacaré mitja dotzeneta que trobo molt reveladors. D’entrada, pertanyen a la mateixa família de president seguda (manifestació de protesta), possessió i despossessió (d’un càrrec, per exemple), setge i assetjar, assessor, dissident i, finalment, el més revelador, presidi. No em direu que amb aquestes paraules sorgides de la mateixa mare no seria ben fàcil escriure una història que expliqués la grotesca peripècia que està vivint el president Torra amb la denúncia per la pancarta no despenjada. Podria començar així: “Mentre una seguda de Tsunami Democràtic posava setge a l’edifici dels jutjats, els assessors del president…”. Segur que seríeu capaços de continuar-la. I si no, no patiu que ja se n’ocuparà la realitat, de prosseguir aquesta història delirant en què vivim de fa uns quants anys. La sessió no s’ha acabat.