Jo voto independència, República catalana! I, em sembla que no soc l’únic

Ja començo a sentir vergonya aliena quan veig les picabaralles entre PDeCAT i ERC. Em sembla que no soc l’únic que sento nostàlgia per aquell Junts pel Sí que va aglutinar CDC, ERC, Demòcrates, Avancem, Reagrupament i altres independentistes. No recordo haver votat mai amb tanta convicció. Els partits polítics són necessaris en una democràcia, però quan a alguns d’aquests els uneix, o ho sembla, un objectiu comú de tanta transcendència com és la llibertat, la independència del seu país, des del punt de vista del ciutadà a peu que aspira a la República catalana, no s’entenen aquestes picabaralles, no tan sols estèrils sinó contraproduents. Alguns hi veiem massa partidisme i poc patriotisme. Un servidor no ha estudiat ni prospectiva ni demoscòpia, però sí quelcom d’estadística i càlcul de probabilitats; d’aquests continguts no recordo res que em faci pensar que dues o més forces polítiques, anant separades, puguin obtenir més vots que anant juntes, endemés de la regla d’Hondt. Anar junts, quan tot un poble delerós de ser independent ho està esperant, dona ànims, l’optimisme que ens manca i credibilitat als nostres polítics més propers en il·lusions. Així es va demostrar en les eleccions del 2015. Diuen que els partits tenen llurs sondejos, però no tots donen el mateix i manta vegada han fallat fins i tot els que es fan a peu d’urna. Sento respecte i confiança per Sergi Sabrià, vicesecretari de comunicació d’ERC, però, per les raons tot just apuntades, no comparteixo la seva opinió que “està demostrat que quan cadascú treballa pel seu espai polític és quan millors resultats hi ha en comú”. Aquesta demostració no es veu per enlloc, ni teòricament ni empírica. El qui no voti Junts pel Sí perquè no li agrada el PDeCAT o ERC, que voti la CUP! Jo no tindria cap problema a fer-ho si tant m’atipo dels partidismes dels que sento més a prop. Jo voto independència, República catalana! I, em sembla que no soc l’únic. Quan anem a les manifestacions de l’Onze de Setembre o pels presos i exiliats polítics, mirem si el del costat porta alguna etiqueta de partit? Jo no puc assentar càtedra sobre el que és millor, anar junts o separats, però el que sí que puc assegurar és que quan anem junts no tinc dubtes sobre què haig de votar; si no, la CUP, que són independentistes i que és el que jo vull pel damunt de tot. LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA Quan Elsa Artadi del PDeCAT proposa una llista unitària a les eleccions europees em sembla molt bé, però cal recordar que, encara que ho dissimulin, la Crida Nacional per la República ha sorgit d’entre la gent del PDeCAT i, sempre des del meu parer, aquests no van fer prou feina discreta per sumar-hi ERC abans d’esbombar el projecte de la Crida. Ara, ja es discuteix si el mateix PDeCAT s’hi ajunta formalment. Així no anem bé. L’enemic –o rival– comú és més enllà d’ERC, PDeCAT o CUP. Ja sabem qui són i, si ens entestem a fer massa el burro, es poden escolar massa vots cap aquell espai. Si no, recordem qui va guanyar, per partits, el 21-D. Encara que l’Arrimadas se’n vagi a Andalusia, queden en el seu espai prou gent tan desagradable o pitjor, però que a alguns sembla que no els desagrada. Per què no sabem tocar de peus aterra? Per aquesta escletxa ens pot guanyar l’enemic –o el rival–. Crec que, en aquest cas, són manifestos enemics de Catalunya. I nosaltres jugant a partidets... Ara estem encarant eleccions municipals i europees. ERC ja s’ha apressat a nomenar els seus caps de llista, abans d’hora com han fet els de la Crida. Veieu les vergonyes de tots dos? Jo no tindria cap inconvenient, jo, que Oriol Junqueras encapçali una llista unitària a les europees, com tampoc veuria malament que algú del PDeCAT encapçali una llista unitària per a Barcelona i que per a altres poblacions de Catalunya hi hagués acords entre ambdues formacions. No n’hi ha prou amb cognoms il·lustres, cal renovació i polítics amb talent, que n’hi ha. Pot ser que ens anem fixant en el que fan els sobiranistes de Catalunya En Comú Podem. Braços i ulls ben oberts de cara al futur.

Jo voto independència, República catalana! I, em sembla que no soc l’únic

Junts pel Sí o la CUP