Josep Maria Vallbona, advocat

Advocat de professió, el seu nom ha sonat força. El motiu? La decisió d’acceptar ser el president de la mesa de validació de vots de la moció de censura presentada per Jordi Farré contra el president i la junta directiva del FC Barcelona. Les conseqüències de tot plegat són prou conegudes. El recompte va acabar –després de punyents intents de paralitzar-ho per terra, mar i aire– amb 19.380 firmes validades, 1.088 de nul·les i 219 de dubtoses. Josep Maria Bartomeu i la resta de membres de la junta van presentar la dimissió a l’espera d’eleccions, si no hi ha res de nou, al gener. Tot plegat es va desencadenar després d’un procés de validació de firmes “complexa i complicada” que va viure intensament i coneix al detall l’advocat Josep Maria Vallbona (Granollers, 1949). Amb gran experiència al món del futbol perquè ha format part del Comitè d’apel·lació de les federacions espanyola i catalana en diferents èpoques, Vallbona es mostra content d’haver participat “en un procés important, però amb un munt de pressions des del primer dia”. “Els dos mesos que gairebé ha durat tot plegat han estat intensos a tots els nivells, però és evident que els resultats i el treball fet amb total honestedat han posat d’evidència la bona feina que ha realitzat la Mesa de validació de vots”, insisteix Vallbona. Com en tantes coses del Barça, el procés de validació dels vots de la moció va estar marcat, explica l’advocat, “per acusacions injustes vers la meva persona, en un intent d’aturar una moció que ha donat uns resultats ben clars. Fins i tot van presentar una denúncia a la Guàrdia Civil!” Enllestida la feina i tot encaminat amb vistes als comicis per triar un nou president –càrrec al qual es presentarà l’empresari granollerí Víctor Font–, Vallbona diu que “malgrat les dificultats i els problemes”, ha estat un honor poder servir al Barça, als socis i a la Federació Catalana de Futbol, que és qui el va elegir per presidir la mesa. Realitzada la missió que li va encomanar Joan Soteras, president de la Federació Catalana, Vallbona pensa que va arribant l’hora de posar punt final a una tasca no remunerada que li ha permès, “això sí, conèixer molta gent i conèixer el món del futbol per i des de dins”. “Com a advocat m’ha significat també aportar els meus coneixements en tot allò que té a veure amb la justícia esportiva (sancions i apel·lacions) i les estructures de competició i de reglament”, conclou. Pel que fa al FC Barcelona, el soci número 3.303 –tenia 6 anys quan el seu pare Vicenç el va apuntar– espera que amb les eleccions a president “les coses es relaxin per a bé de tothom.” Més enllà d’aquestes responsabilitats, la seva vida professional ha estat marcada per la seva tasca a la capital vallesana. Després d’estudiar a l’Institut de Segon Ensenyament, va optar, malgrat les seves preferències per la carrera d’Arquitectura, pel Dret, seguint els consells del seu pare, que exercia de procurador. Acabada la carrera va obrir despatx pels matins a Granollers i va treballar a Barcelona durant nou anys amb l’advocat Ramon Contijoch. En clau granollerina, Vallbona va ser secretari del Col·legi d’Advocats nou anys i va participar, amb el president Pere Canal i altres membres de la junta, en les reivindicacions per demanar la construcció d’un nou edifici judicial, davant les mancances que presentava el de l’avinguda del Parc. Crític amb el funcionament de la justícia, lamenta dues coses: “La constatació del poc interès que tenen els governs per millorar aquesta situació i la dilatació en el temps de la majoria dels casos.” Al llarg dels anys, l’advocat ha participat en diversos projectes amb altres col·legues. Als anys 90 del segle passat va formar societat amb Josep Serratusell, Santi Sáenz i Valero Biarge. Finalitzat aquest projecte va iniciar-ne un de nou amb Joan Díaz, amb qui també havia col·laborat durant l’etapa que Díaz va presidir la Mútua del Carme. Deslligat d’aquestes obligacions des de fa tres anys, Vallbona ara dedica bona part del seu temps a la família i a fer realitat algunes de les seves aficions, entre les quals caminar, viatjar i estudiar, com ho demostra que hagi cursat la carrera d’Història recentment. Resident a l’Ametlla del Vallès, continua mantenint un despatx a Granollers “per continuar vinculat als amics i a la ciutat”. Casat amb Cristina Borrell, és pare de quatre fills: Alejandro, de 46 anys, Xavier, de 43, i els bessons de 16 anys Josep Maria i Vicenç.

Josep Maria Vallbona, advocat

Jurista del futbol