L’acció justa és guiada més per la prudència que el risc

Judith Shklar (Los rostros de la injusticia (Herder, 2010) avisa de la impossibilitat que la política faci justícia. Diu que la política, més que preocupar-se de fer justícia, ha de vetllar per evitar sofriment i injustícia. Shklar és més partidària d’una política de la memòria que d’una política de l’esperança i deu tenir raó perquè l’ésser humà pot provocar sofriment a milers, milions de persones, ja que tendeix a ser cruel. Aquesta és una bona raó per mantenir viva la memòria d’esdeveniments cruels, com la matança de Srebrenica d’ara fa vint-i-cinc anys. La memòria pot tendir a esborrar-ho fàcilment i no s’hauria de permetre, perquè mantenir en la memòria esdeveniments de gran crueltat pot ser un revulsiu que n’eviti de majors. Potser sí que només aconseguirem cotes altes de justícia si tenim la capacitat de dotar-nos d’instruments, procediments o normes que ens permetin contenir la crueltat. Ens cal reclamar a la política el mateix que cadascú s’ha d’autoimposar: no perjudicar ningú. És la millor manera de posar-se al costat de la víctima i no del botxí. Mirar la vida des de la perspectiva dels perdedors dona una dimensió de la justícia ben diferent que mirar-la des de la percepció dels guanyadors. No infligir dany a malalts, dones, infants, gent gran, pobres, immigrants, temporers, refugiats, desclassats i totes les altres categories de perdedors ha de ser la brúixola per orientar tota actuació personal i reclam d’exigència de la política. Evitar més categories de perdedors i rescatar-ne totes les persones possibles és l’únic camí cap a la justícia. Si no podem aspirar a situacions desitjables, hem d’impedir situacions condemnables. Si la justícia és la voluntat perpètua de donar a cadascú el que li pertany, entenent que no parlem de possessions materials, sinó de tot allò que facilita el desenvolupament harmònic de la persona, és ben clar que hem d’evitar el genocidi, però també la malaltia, la manipulació, la segregació, la desigualtat, el desequilibri, la violència o l’abús de poder. No hi ha comunitat humana, fraternitat o pau sense justícia i la guia per aconseguir-la és la prudència. La justícia fa bona parella amb la prudència de què parlava fa una setmana. L’acció justa és guiada més per la prudència que el risc. Es fa justícia si l’acció empresa evita el sofriment dels altres, per contra, es genera injustícia si provoca perjudici.

L’acció justa és guiada més per la prudència que el risc

Justícia