Article de Marina Martori

Hola! Com esteu? Heu passat unes bones vacances? Això espero! Tots ens mereixem descansar uns dies i complir algun somni. Més d’un, si pot ser. En un d’aquests dies de vacances li vaig prometre a la meva filla que el primer article que faria de La Rebel, quan tornés de les vacances, seria sobre la Kamala Harris. Li va agafar a la meva filla una passió per la política americana (la dona, no els sistema americà de votacions, caucas i estats) i durant dies no feia res més que parlar d’ella, de la seva campanya, de les seves propostes i de la possibilitat, imagineu-vos-ho per un moment, però de debò, que arribi a convertir-se en la primera presidenta dels EUA. La seva passió es va encomanar i això que jo feia dies que era molt fora del món, la veritat. I no va ser que s’encomanés per alguna de les seves idees o per alguna de les seves campanyes publicitàries. No és que no siguin bones, ho són, però no són innovadores. Ja fa molt que en política res ho és, no ens enganyem. El que es va encomanar, profundament, van ser dues coses ben diferents tot i que acabaven allà mateix: al Despatx Oval. Una idea que em agradar molt era simplement que Trump no guanyés. Que no tornés a tocar aquest tipus de poder. Que aquest senyor, i li dic senyor que no és el que la meva filla li diu, també us ho diré, corrupte, racista, masclista, homòfob, capitalista sense escrúpols, mentider i lladre no esdevingués, de nou, l’home més poderós del món. Ja és trist que Trump hagi ostentat aquest títol un cop ja, repetir-lo sabent tot el que sabem ara, seria símbol de la decadència dels temps. I sí, els temps han decaigut, però serem capaços d’aquest despropòsit? Ja, ja, no votem nosaltres. Del que votem nosaltres i del govern que ens ha quedat, ja en parlaré una altre dia si voleu. La segona idea que em va robar el cor de la Kamala Harris era la possibilitat, simple i bonica, tot i que de simple no en té res, ja ho sé que, per primer cop, any 2024, senyores i senyors, una dona segui en aquesta cadira, en aquest despatx, en aquesta casa i amb aquest poder. Vaig recordar, parlant amb la meva filla de la Kamala, que quan Biden es va erigir en president vaig fer un tweet (en aquella xarxa social on abans hi havia idees interessants) que deia, ja que tothom parlava del canvi que havia arribat, que el canvi de debò arribaria quan Biden fes un pas al costat i la Kamala manés. Entenc la passió de la meva filla de pensar que això pot arribar. No sé si seria un canvi definitiu però reconeguem-ho, és un símbol, sí. I dels potents.