La vostra mare es va fer una fotografia a l’apartament d’Adolf Hitler, dins la seva banyera, nua just el dia que Hitler se suïcidava a Múnic. La vostra mare no era una mare com les altres

Imagineu-vos una història: teniu 40 i pocs anys i la vostra mare acaba de morir. Ha estat una mare normal, una mica tirant a absent, potser. Sou fill únic i penseu, amb part de raó, que sort n’heu tingut, del vostre pare, perquè aquella teoria de les mares i l’amor incondicional no ha estat el vostre fort. La mare era més aviat aspra, taxativa, orgullosa i molt, molt tossuda. Us ha fet sempre una mica la sensació que fèieu un punt de nosa a la seva vida. Sabeu que vau néixer que ella ja era força gran i que va viure la segona Guerra Mundial i enteneu que hi ha coses que forgen el caràcter d’una determinada manera. En sabeu que, quan era molt jove, va ser model. Va aparèixer a algun reportatge a la revista Vogue. Quan va conèixer el vostre pare, l’estiu del 38, ja no era model i sabeu que van viure una vida bohèmia, artística i que tenien bones amistats a París. Ella mor i la casa que havia estat dels vostres pares, sempre amorosos i respectuosos entre ells, esdevé vostra. I la camineu i trastegeu. A les golfes, meravelloses golfes sempre, trobeu caixes i caixes. Eren de la vostra mare. I no són qualsevol cosa: són el seu arxiu fotogràfic. Un arxiu fotogràfic que no té preu perquè la vostra mare va ser fotògrafa de la segona Guerra Mundial quan les dones encara no eren fotògrafes ni periodistes ni corrien pel món sense marits ni podien trepitjar el camp de batalla. I ella ho va fer i no només això: va ser una de les primeres fotògrafes a entrar a Buchenwald i Dachau després del seu alliberament. La vostra mare es va fer una fotografia a l’apartament d’Adolf Hitler, dins la seva banyera, nua just el dia que Hitler se suïcidava a Múnic. La vostra mare no era una mare com les altres. Ni una dona com les altres. Ni una fotògrafa com les altres. Les imatges que teniu a les mans ho demostren. No cal que imagineu més: aquesta història no és vostra però és real. És la del fill de Lee Miller. No és que a Lee Miller no la conegués ningú ni que les seves fotografies no haguessin estat mai publicades enlloc, sinó que el seu fill, nascut després de la segona Guerra Mundial, no coneixia aquesta part de la seva mare. Per a ell només era una mare una mica esquerpa, no una dona artista, valenta, única i capaç. La descoberta de tot aquest material va permetre no només que el fill conegués una part de la seva mare sinó que el món tingués accés a tota aquesta documentació que ara s’exposa a Barcelona, que s’ha recollit en un llibre i que ha inspirat la pel·lícula Lee Miller, que us recomano molt. Podríem dir que ell va descobrir una mare. Jo, una artista que admiro. Descobriu-la vosaltres també, a veure què en penseu.

La vostra mare es va fer una fotografia a l’apartament d’Adolf Hitler, dins la seva banyera, nua just el dia que Hitler se suïcidava a Múnic. La vostra mare no era una mare com les altres

La banyera de Hitler