Dietari de l'okupa de l'altell

Les novel·les m’ha regalat un munt d’experiències / foto: Janet Ridley (Saatchi Art) Dimarts 10 de juny de 2025CapvespreA la tarda, tinc la trobada amb el club de lectura de la Biblioteca Joana Raspall de Sant Antoni de Vilamajor. Condueix el grup l’escriptora Núria Pujolàs. Han vingut també alguns lectors del club del casal de la gent gran del poble, que coordina la Núria Majoral. Així que van entrant els donen un paquetet de pasta Santmartí amb una etiqueta de la meva novel·la El cor del balneari. Un detall molt bonic que ha gestionat la Pujolàs, gentilesa d’aquesta empresa de Caldes de Montbui que enguany fa 325 anys. Hem llegit alguns fragments i els hem comentat. Hem parlat de l’amor; de l’aigua i de foc; del dol; de l’assetjament; de mares, pares i filles... Hem repassat els personatges. I la Núria m’ha proposat un joc, contestar amb una paraula. Una olor? La de muguet (el perfum de la Violeta que també es posa la Lola). Una música?: El vestit d’en Pasqual (em fa pensar en la Pepa, la cupletista barcelonina). Una paraula? Aigua, però també foc, indestriables... Gràcies, Núries per llegir el llibre als vostres clubs de lectura, ha estat un luxe. Gràcies a la biblioteca de Sant Antoni per la vostra complicitat i per ser-hi sempre. La Biblioteca, refugi climàtic a l’estiu, però refugi tot l’any. Refugi d’avorriment, de tristeses i preocupacions, refugi de seguretat, refugi de cultura, refugi de connexió a internet... Dimecres 11 de juny de 2025TardaPortem el Duc a la veterinària. El nostre estimat beagle ja té 15 anys i últimament ha fet una davallada important. Dijous 12 de juny de 2025NitA la tarda, baixo a la cloenda dels clubs de lectura d’adults a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes, al Garraf. Em va fer molta il·lusió quan m’ho va proposar la directora, la Laia Bertran. Els dos clubs de lectura estan coordinats per escriptores, la Maria Rosa Nogué, que és qui m’acompanya a la tertúlia, i la Raquel Casas. Ha estat molt bonic comentar Confidències d’una reina. Va ser la meva primera novel·la, finalista del Premi Nèstor Luján 2012 i publicada el 2013. M’ha regalat un munt d’experiències i m’ha fet ser qui soc. Els he parlat d’aquest recorregut. De l’adaptació a teatre i dramatització dins de la festa del Vilamagore Medieval; de les 26 rutes guiades; de l’exposició de fotografies; de les presentacions i clubs de lectura; d’un guió de cinema... Ha estat un camí d’aprenentatge, no sempre planer. Gràcies, biblioteca per l’organització i gent de Sant Pere de Ribes per haver-me fet gaudir de la tarda d’avui i per posar la vista en el recorregut. Divendres 13 de juny de 2025NitAquesta tarda hem hagut de tornar a portar el Duc al veterinari. Aquests dos dies ha deixat de menjar i beure. Els ronyons no li funcionen bé. Ha estat dur haver de fer un pensament. Ens hem acomiadat d’ell abans de sedar-lo. Tot i que teníem clar que no el volíem veure patir, prendre la decisió de sacrificar una animal que t’estimes no és senzill. Ha estat una bona companyia durant molts anys i s’ha fet estimar molt. No he penjat la fotografia a les xarxes. No vull que em donin el condol. Hi ha gent que han perdut familiars i amics i no és comparable. Però estem tristos i et trobarem molt a faltar. Diumenge 15 de juny de 2025CapvespreAl matí, tinc la setena ruta guiada pels racons d’El cor del balneari amb el club de lectura de la Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. Com sempre, ens trobem a la plaça de la Font del Lleó. I anem resseguint els escenaris de la novel·la. Hem olorat el perfum de muguet de la Lola al Balneari Rius (el Balneari Ventura de la novel·la). Ens ha semblat sentir el tràfec de la Llúcia a la cuina preparant el menjar dels clients. Hem intuït l’ombra del Marià buscant el seu pare, l’Ignasi Ventura, al jardí del balneari. Al Molí de l’Esclop hem descobert una silueta llunyana, que ben bé podia ser en Joaquim Mir prenent vistes per a un quadre. Una dona, que diria que era la Paquita, s’esmunyia cap a la capella de Santa Susanna quan hi hem passat. De camí al Casino, hem trobat un home que era l’estampa del doctor Víctor Amat. Més endavant, un jove s’ha esmunyit rere la porta de l’Ateneu Centre Democràtic, qui sap si era en Miquel. Quan arribaven al safareig de la Portalera, marxava una noia amb la bugada, era talment com la Zerafina... On viuen tots aquests personatges que tant m’estimo i que un dia van néixer dins meu.

Dietari de l'okupa de l'altell

La biblioteca, refugi climàtic i refugi de l’avorriment i tristeses