Els estudiosos de contes donen un munt de raons per mantenir aquests contes a les biblioteques

He llegit amb estupor que una escola pública de Barcelona ha retirat, per sexistes, uns 200 llibres de la biblioteca d’infantil. Em costa imaginar la comissió de pares i mares erigint-se en censors experts en qüestions de gènere, decidint quins contes s’han de retirar i quins no. No parlem de llibres de text o materials didàctics, sinó de clàssics de la literatura infantil. Amb els mateixos criteris: què en quedarà, de les herències literàries rebudes? Desestimar un conte com La caputxeta vermella, reescrit per Charles Perrault, al segle XVII, reinterpretant narracions més antigues, és d’una manca de criteri greu i posa en evidència que estem en el regne de la ignorància. Ignorància camuflada d’expertesa i moralina. No seria el conte que triaria per mostrar rols de gènere que evidenciïn equilibri, simetria o equitat, però vetar, amagar o censurar llibres no és el camí que ens acostarà a la igualtat de gènere. Què indiquem retirant contes? Les nostres febleses! Estem exhibint la incapacitat d’actuar en positiu en el fer i desfer de cada dia i per això fem accions, carregades de simbolisme i davant dels focus mediàtics, que provoquen més dany i no reparen ni equilibren res. Un conte no és un objecte qualsevol i abans d’una acció castradora cal repensar les coses en tota la seva complexitat. Els estudiosos de contes populars donen un munt de raons per mantenir aquests contes a les biblioteques. La comissió de pares i mares censors ha llegit alguna cosa de Joseph Campbell, que explica com molts d’aquest contes són relats mítics, metàfores universals de l’ànima humana, que d’alguna manera tenim incorporats en l’inconscient? Han llegit Vladimir Propp, que explica les proximitats de molts d’aquests contes, entenent que són narracions gairebé universals, que solen manifestar-se com a ritus de pas entre la infància i l’adolescència? Han llegit Bruno Bettelheim que a Psicoanálisis de los cuentos de hadas exposa com poden ajudar els infants a superar pors, angoixes, sentiment d’abandó i soledat, projectant-se o identificant-se amb algun dels personatges? Són, només, uns primers suggeriments per dubtar i potser també per llegir i acompanyar la lectura amb unes altres claus. El camí no és prohibir La caputxeta vermella, sinó evitar que el llop sigui a casa.

Els estudiosos de contes donen un munt de raons per mantenir aquests contes a les biblioteques

‘La caputxeta vermella’