Ens trobem amb un model comercial on les treballadores fan uns torns cada cop més llargs i amb unes pitjors condicions laborals

Dissabte passat vaig anar amb la meva àvia a passejar pel centre de Granollers, des de la plaça de la Corona fins a la plaça de les Olles. Perquè entengueu encara millor aquest nostre viatge, la meva àvia és nascuda a Granollers el 1930 i va viure a la seva ciutat fins fa uns 15 anys, que ens vam traslladar tota la família al Baix Montseny arran de la mort del meu avi. La meva àvia ha anat baixant a Granollers aprofitant les visites al metge, però ara feia un any que no passejava pel centre. Després de tot aquest temps, la seva visita per la Carretera, que és com diuen els granollerins als carrers Joan Prim i Anselm Clavé, es pot resumir en una senzilla pregunta: “Nena, i aquella botiga tampoc ja no hi és?” Durant el passeig, vam poder comprovar que una gran part dels comerços de tota la vida del centre han desaparegut o estan en procés de fer-ho. Aquest fet, que va fer que la meva àvia sentís encara més el pes de l’edat en els seus ossos, va ser el que em va fer decidir a escriure sobre aquest fenomen, el qual hem permès i del qual som còmplices. D’un temps ençà, la majoria de ciutats –sobretot les més grans– i una part dels pobles han experimentat els efectes de l’ampliació de la llei d’horaris comercials, la qual s’ha acompanyat de l’adopció, en certa mesura, del model comercial nord-americà. Per una banda, les grans cadenes han ofegat el petit comerç –aquella botiga familiar de tota la vida– dels centres urbans; alhora, la creació de nous centres comercials als afores de les ciutats està posant fi a les botigues que quedaven. Aquesta situació ens està conduint a la destrucció del model comercial que ens és propi, un model de comerç de proximitat, amb botigues familiars, que durant tant temps ha sigut la base de la nostra economia per portar-nos a un model comercial on les treballadores –la majoria de dependentes són dones– fan uns torns cada cop més llargs i amb unes pitjors condicions laborals. Amb la liquidació del comerç de proximitat, també estem liquidant els nostres drets laborals. Per tot això, voldria que totes juntes reflexionéssim sobre quin model comercial volem. En el meu cas, ho tinc molt clar. Per això intento portar a terme qualsevulla compra que faig en els diversos petits comerços que hi ha al meu poble. Sé que pot semblar complicat per allò de la manca de temps, etcètera, però amb voluntat podem frenar i, fins i tot, revertir el model comercial cap on es dirigeix la nostra societat!

Ens trobem amb un model comercial on les treballadores fan uns torns cada cop més llargs i amb unes pitjors condicions laborals

La Carretera: del passat al present