La casa de Narcisa Freixas podria acollir un Museu del Modernisme i convertir-se en un punt de divulgació del patrimoni de la Garriga

Reflexionant entorn de la casa de Narcisa Freixas, és dedueix que, si l’Ajuntament de la Garriga compra la casa, la pot convertir en un Centre de Difusió Cultural i augmentar el patrimoni arquitectònic modernista. La casa té un notable interès històric-arquitectònic. Es tracta d’un edifici de la primera etapa modernista de l’arquitecte Manuel J. Raspall i Mayol. El Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic, Urbanístic i Paisatgístic de la Garriga, la cataloga i protegeix –tan l’exterior com l’interior– com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). A la façana cal destacar els medallons amb cintes, els esgrafiats –en part desapareguts en la darrera restauració del febrer de l’any 2012, que va ser un nyap–. Acceptada pels serveis tècnics municipals, però, hi ha documentació per poder refer-los. També cal destacar de la casa el treball del ferro forjat de les baranes. L’interior de la casa acull uns interessants i singulars arrimadors ceràmics, treballats i dibuixats paviments de gres i esculturades cornises de guix als falsos sostres. La sabadellenca Narcisa Freixas i Cruells (1859-1926) va ser compositora, pedagoga musical i fundadora de Cultura Musical Popular, on impartia cant, solfeig i danses populars, a més de ser autora de cançoners infantils. Durant les estades a la seva casa de la Garriga, la va compartir amb poetes i músics de les primeres dècades del segle XX. El seu amic escultor Pau Gargallo va dissenyar-li la llar de foc, i hi va col·locar les escultures de suport de la campana, encara que des de fa anys van ser traslladades al Museu Pau Gargallo de Saragossa. Amb l’autorització de la direcció d’aquest museu es podrien reproduir i recol·locar-les al seu lloc original. El 1930, el seu fill, Josep Maria Petit, amb un lloable esperit emprenedor, va fundar i dedicar la casa i la casa del costat nord, que havia promogut la seva mare l’any 1925, a l’Hogar Infantil Narcisa Freixas, institució que va durar fins al 1958, l’any de la seva mort. Per aquesta casa van passar un bon nombre d’infants, a cura del doctor Petit i la seva esposa. El 1934, la Corporació Municipal va expressar al doctor Petit que veia “en molts bons ulls l’obra per demès altruista que realitza a favor dels infants pobres i malalts guarint-los i educant-los graciosament, en el sanatori que té establert en aquesta població”. El curs 2018/2019 el Departament d’Ensenyament va promocionar la figura de la compositora i pedagoga musical Narcisa Freixas en motiu del 160è aniversari del seu naixement, amb un ampli programa d’activitats, com ara un premi d’interpretació, concerts, una trobada de corals, una exposició i la reedició de la seva obra. També és disponible un extens treball de recerca de Marta Garcia i Molsosa de l’any 2002 titulat Narcisa Freixas (1859-1926) Biografia crítica, no publicat i que dona a conèixer la personalitat de Freixas. La casa una vegada adquirida per l’Ajuntament i rehabilitada es podria dedicar a exposar i divulgar l’extens treball pedagògic de Narcisa Freixas, a més del treball socio-terapèutic del doctor Josep Maria Petit i esposa, portat a terme una vegada morta la seva mare. Igualment, la casa pot acollir l’inici d’un Museu del Modernisme, un espai per a exposicions i reunions, i convertir-se en un punt d’informació i divulgació –com a suport del Centre de Visitants– de les restes arqueològiques de la vila romana de can Terrers, Santa Maria del Camí, can Terrers, el molí, la bassa, el bosc, la divulgació del Teatre de la Naturalesa i l’Aplec de la Mare de Déu del Camí, dita Festa del Bosc i l’arquitectura i la historia dels masos de l’entorn de la població, tot oferint possibilitats turístiques-patrimonials. Així, doncs, podria substituir el centre d’acollida que es pretén construir prop de les restes arqueològiques per acollir les visites de la vila romana. ACTUACIONS URBANÍSTIQUES En un altre sentit, suggereixo que es consideri eliminar la circulació rodada que travessa la plaça Narcisa Freixas. El desembre del 2002, els veïns de la plaça, amb el suport de més de 600 garriguencs, estiuejants i ciutadans del país –i entre ells, més de 20 arquitectes coneixedors del Passeig i de la possible pèrdua d’un singular espai urbà i rural– van presentar una instància a l’Ajuntament –presidit en aquella època per Alfred Vilar– que sol·licitava “que a la part final del Passeig, compresa entre el carrer del Bosc i la C-17, sigui urbanitzada com a via restringida d’accés al veïnat de la zona i de serveis, adequant-la com un pas prioritari de vianants cap a la zona de lleure o de connexió amb les restes arqueològiques de can Terrés”. L’equip de govern, però, no va considerar el suggeriment i, passats quatre anys, l’equip de govern de l’alcalde Miquel Pujol, a l’inici del 2006, va urbanitzar la zona i va asfaltar el vial, de manera que es va perdre la tranquil·litat de la plaça, es va arrencar l’arbrat de l’entorn i es va destrossar la bassa del molí de Can Terrers, segons projecte dels serveis tècnics municipals, i es va substituir el mur de paredat històric per un nefast mur de rocalla. Actuació, per cert, que diferia del projecte exposat. Es va malmetre un element protegit per l’esmentat Pla Especial del Patrimoni. Va ser una decebedora actuació d’aquell equip de govern municipal. És clar que la restauració de la bassa i l’eliminació de la circulació col·laboraran a millorar l’espai arquitectònic-paisatgístic del bosc de Malhivern, i recuperarà i crearà un lloc tranquil al final del Passeig.

La casa de Narcisa Freixas podria acollir un Museu del Modernisme i convertir-se en un punt de divulgació del patrimoni de la Garriga

La casa de Narcisa Freixas, centre cultural