El temps de Pasqua s’ha de notar. S’ha de notar en les celebracions. Però s’ha de notar, més encara, en la vida

La joia de la Resurrecció del Senyor no la celebrem pas en un sol dia, sinó que la prolonguem durant 50 dies, el temps que es coneix com a Cinquantena Pasqual, que va començar amb la Vetlla Pasqual el 20 d’abril, i que dura set setmanes fins arribar a la Pasqua de Pentecosta, el 9 de juny, en la qual celebrarem la vinguda de l’Esperit Sant. Aquestes set setmanes tenen un caràcter litúrgic molt unitari: “Els 50 dies que hi ha entre el diumenge de la Resurrecció fins al diumenge de Pentecosta s’han de celebrar amb alegria i goig com si es tractés d’un sol i únic dia festiu, com un gran diumenge.” (núm. 22 de les Normes universals sobre l’Any Litúrgic). Aquest diumenge passat hem celebrat el quart diumenge de Pasqua, vindran després el cinquè, el sisè, l’Ascensió del Senyor i arribarem, finalment, al 9 de juny que celebrarem solemnement la Pentecosta. El centre de la nostra fe, 50 dies en honor del Senyor ressuscitat. Des de la nit de Pasqua fins al diumenge de la Pentecosta, celebrem el temps litúrgic més important de tots, el que recorda i reviu allò que és més fonamental de la nostra fe. Encara que potser ara, a diferència del que els passava als primers cristians, no sigui viscut amb tota la rellevància que li correspon. Els diumenges de Pasqua són vuit. Comencen a la Vetlla Pasqual, que ja forma part del diumenge. Però, si parlem pròpiament de diumenges de Pasqua, el primer d’aquests és el que s’anomena així mateix, Diumenge de Pasqua, sense numerar, i que és el que se celebra durant el dia de Pasqua. Després, venen cinc diumenges més, (diumenge segon, tercer, quart, cinquè i sisè de Pasqua). Després ve el dia de l’Ascensió, que abans se celebrava en dijous, just 40 dies després de Pasqua, en la data que indica el llibre dels Fets dels Apòstols, però que ara, en deixar de ser festiu el dijous, el celebrem en diumenge. I, finalment, com a culminació de la Pasqua, el diumenge de Pentecosta, el dia del do de l’Esperit Sant, la Pasqua dels fruits, la Pasqua granada. El temps de Pasqua s’ha de notar. S’ha de notar en les celebracions. Però s’ha de notar, més encara, en la vida. Allò que celebrem, que és el més central de la nostra fe, ens ha de portar a unes actituds i un interès especial, tant en la vida de comunitat, en l’Església, com en la manera de viure en el món.

El temps de Pasqua s’ha de notar. S’ha de notar en les celebracions. Però s’ha de notar, més encara, en la vida

La Cinquantena Pasqual