La col·laboració com a resposta als temps
EL 9 NOU
El catedràtic d’Estructura Econòmica de l’escola de negocis IQS, Santiago Niño-Becerra, ha estat a Granollers convidat per Pimec Vallès Oriental a la seva tradicional sessió anual de perspectives econòmiques. Davant d’una atapeïda sala gran del Teatre Auditori de Granollers, Niño-Becerra va defensar que la tercera fase de la crisi s’allargarà fins al 2023/2024. Superada aquesta data, aventura que el model capitalista actual mostrarà el seu esgotament més a les clares i mutarà en un altre sistema encara per definir. Segons el catedràtic, caldrà adonar-se que “mai més no tornarem a ser ni com vam ser ni el que vam ser”.
Niño-Becerra augura un futur pessimista, que té molt a veure amb allò que descriuen pel·lícules com Blade Runner. Es tracta d’un demà –que ell s’obstina a alertar que ja és aquí– en què grans corporacions oligopolístiques manaran i decidiran més al món que no pas els Estats, en què la productivitat està per sobre de qualsevol altre paràmetre en un entorn absolutament globalitzat i en què els avenços tecnològics, com ara la intel·ligència artificial, la robòtica o l’internet de les coses, destruiran més llocs de treball que no pas en crearan de nous. El catedràtic sosté que la manera de fer “d’anar a més” ja no es pot estirar més i que igual que els cracs del 1847 o del 1929 van sacsejar el capitalisme industrial, el crac del 2007 ha esfondrat el camí del capitalisme financer.
L’auditori de petits i mitjans empresaris vallesans va demanar a Niño-Becerra com afrontar aquest futur apocalíptic a tombar la cantonada. I va insistir-los que cal que aprofundeixin més encara en la cultura col·laborativa, en què negocis diversos –fins i tot en competència– treballin plegats i tirin endavant solucions en comú a problemes comuns. “El franctirador solitari ha mort”, va sentenciar. Deixant a banda si les seves previsions es compliran o no, és una recepta cabal que només la col·laboració –entre empreses i agents econòmics, entre institucions i ciutadans– servirà per adaptar-se a la inestabilitat contínua. Sens dubte, una bona recepta i no només per al món econòmic.