La companya Conchi
Conchi Caruda Martínez (Conca, 1954 – Granollers, 2020) va morir el maig passat a 65 anys a causa d’un càncer. Passats uns mesos, els seus companys de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Granollers la troben a faltar. Decidits a perpetuar la seva memòria, demanen al periodista que fili prim per reconèixer la gran tasca que va fer en el camp social: “Era una dona lluitadora dotada d’una humanitat extraordinària.” Sempre discreta, Xose Lombao i Paco Galán, membres de l’assemblea de la PAH, encara tenen present l’entusiasme i la dedicació amb els quals va treballar a la plataforma granollerina.
El setembre de 2011 Caruda va començar a atendre els primers casos d’afectats. Van ser uns anys en què la PAH va comprovar la gran quantitat de famílies que passaven situacions complicades i no podien fer front a les hipoteques. La crisi econòmica collava de valent. I ella mateixa en va patir les conseqüències però, segons expliquen Lombao i Galán, es va bolcar més en altres casos que no pas en el seu. Lligada a Granollers des de 1992, Caruda regentava amb el seu company Joaquim Xufré el bar Joaquín (can Chucky), establiment situat al carrer Álvarez de Castro que sovint feia de punt de trobada per a la gent que necessitava arreglar papers o assessorament. Compromesa amb els moviments socials, també va col·laborar amb l’AV Gent del Barri Sant Miquel, juntament amb Joan Arenas, Laura Ondoño, Jordi Guijo, José Martínez, Demba Balde…
El seu abans biogràfic se centra a Montmeló, on va arribar amb 16 anys procedent de Conca. Administrativa de professió, es va casar amb Juan Nicolàs, amb qui va tenir tres fills: Iván, Raquel i Juan Carlos. Va enviudar el 1989. En l’àmbit polític va ser membre d’ICV de Montmeló i Granollers i, a les darreres municipals, va formar part de la candidatura de Granollers en Comú encapçalada per Araceli Orellana.
La Conchi era hereva del 15-M, el moviment ciutadà que es va posar en marxa el 15 de maig de 2011 arreu de l’Estat. Llavors, grups de persones van decidir acampar a les places amb la intenció de promoure una democràcia més participativa i posar fi al domini dels bancs i les grans corporacions. A partir d’aquella gran mobilització es van començar a crear col·lectius temàtics, entre els quals les PAH. Com ja és ben conegut, en ple esclat de la bombolla immobiliària, hi havia moltes famílies condemnades al desnonament.
La PAH de Granollers, la primera que es va posar en marxa a la comarca, va començar a fer les primeres passes després de la visita a la ciutat d’uns activistes de Terrassa. L’assemblea granollerina va ser fundada, entre altres, per Elena Puente, Eugeni Fernández, Ramon Bosch, Carmen Bernárdez, Ester Sánchez, Javier Ramos, Ángel Jiménez, Paqui Pérez o la mateixa Conchi. Al període 2011-2018 la PAH Granollers va viure anys intensos, sobretot per la negociació d’hipoteques amb les entitats bancàries per evitar els desnonaments. Les trobades d’afectats oferien –encara recordo com em va afectar assistir a dos d’elles al local de l’AV Sota el Camí Ral– un panorama desolador.
Com a resultat del treball de diversos col·lectius socials, entre els quals la gent de les PAH, l’aprovació de la ILP-Llei 24/2015 de mesures urgents en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica per part del Parlament va suposar un avanç. Malgrat tot, els de la PAH van continuar treballant fent costat als més desafavorits i van traslladar la qüestió al carrer i les sales de plens. Fruit del desgast i el cansament, la PAH de Granollers va patir un cert impàs cap al 2018. Un cop més, però, hi va haver activistes com la Conchi que es van tornar a posar les piles i amb activistes de la primera època i de nous, com Lurdes Carreras, Francesc Corbera, Jorge Ortiz o Amina Hachmi, l’assemblea va seguir més activa que mai.
Apedaçada la problemàtica de les hipoteques amb renegociacions, l’acció se centra ara en les famílies que no poden pagar els alts lloguers que es cobren a Granollers i comarca. Quan l’alternativa ha estat quedar-se al carrer, hi ha gent que ha ocupat habitatges de bancs i grans tenidors –fons voltor– amb l’assessorament i el suport de la PAH. A la majoria dels casos, des de la PAH intenten aconseguir lloguers socials i evitar, com van fer el passat dia 20, el desnonament d’una família amb quatre fills menors al carrer Rafael Casanova, al barri de Ponent.