La convivència amb la natura als rius
El Consorci Besòs Tordera ha presentat el Pla de Gestió de la xarxa Natura 2000 de l’entorn fluvial del Congost, que ha elaborat Lavola, una de les firmes amb més prestigi al sector. Es tracta de restaurar un hàbitat –el dels rius Congost, Mogent i Besòs i les seves rieres i afluents petits– que comprèn unes 358 hectàrees al llarg d’11 municipis (la Garriga, les Franqueses, Canovelles, Granollers, Montmeló, la Roca, Vilanova, Montornès, Mollet, Sant Fost i Martorelles).
Al pla destaquen accions concretes que implicaran un esforç a ajuntaments i ciutadans. Entre altres mesures, destaca la correcció de l’impacte del mercat de Canovelles –cal tenir en compte que és el segon més gran de Catalunya– o l’ordenació, o més aviat l’eliminació, d’alguns horts que hi ha tocar dels rius i que tot sovint ocupen les lleres mateixes. A partir de l’impuls des de fa dècades del Consorci Besòs Tordera, els rius i rieres de la comarca han recuperat bona part de la seva qualitat mediambiental; de clavegueres a cel obert i sobreeixidors de residus industrials han tornat una mica al que eren: espais naturals que creuen viles i ciutats. Aquest concepte d’espai natural, però, no s’hauria de confondre gens amb el de parc urbà. Entendre el matís és clau per abordar els deures que ha posat sobre la taula el nou Pla de Natura 2000. Igual que el Cadí-Moixeró, els aiguamolls de l’Empordà, les illes Medes o el Montseny, entre d’altres, procuren no convertir-se en parcs temàtics de masses en el pitjor sentit del terme, els rius i les lleres del Vallès Oriental no es poden conformar només amb ser espais verds i bufons per passejar o passar l’estona. Rius i lleres de la comarca també han de contribuir a la recuperació de debò de la flora i fauna autòctones, expulsades i desaparegudes per anys d’industrialització i urbanització descontrolada. Rius i lleres de la comarca hauran de fer un pas més aquests propers anys, encara que això impliqui algun sacrifici.