“La cosa que més t’importi, fes-la només llevar-te”
Dilluns 17 de gener de 2022
Tarda
És Blue Monday, el dia més trist de l’any segons un estudi fet l’any el 2005 pel psicòleg anglès Cliff Arnal. Amb els problemes de malalties mentals que hi ha a hores d’ara, aquest concepte hauria de quedar desterrat. Però haig de reconèixer que llevar-se quan encara és fosc i que el dia sigui tan curt, tot i que ja ha crescut uns 20 minuts des que vam començar l’any, no ajuda gens. El test d’antígens ha deixat de ser obligatori per als contactes directes a les escoles i anem caient com mosques.
Dimarts 18 de gener de 2022
Vespre
Fa dies que no surto a caminar, reservo energia. Emeten l’entrevista que em van fer a Ràdio Vilablareix parlant del meu llibre Cabells de gebre. La Pilar Capella Casado ha escrit a Facebook: “És impossible no enamorar-se de la història de la Blanca, remeiera, llevadora i guaridora del segle XIV, viure les seves penes, alegries i no quedar enganxat des de la seva primera pàgina.” “Una novel·la que no vols acabar mai, vols que segueixi i segueixi. Moltes gràcies per escriure tan meravellosament. És un llibre màgic.” Comentaris com aquest són una injecció de força per continuar treballant. Alexia Putellas, millor jugadora de l’any per la FIFA.
Dimecres 19 de gener de 2022
Tarda
En el grup de família, enmig del whats de benvinguda del fill gran que ha arribat d’Ucraïna, s’hi barregen els resultats de la partida de WordleCat d’avui. Es tracta d’un joc català d’endevinar una paraula de cinc lletres en un màxim de sis intents. Avui he jugat al Paraulògic amb els nanos a l’escola, aprofitant que tenia només sis nens. La classe està confinada, només quedaven els que fa poc que l’han passat. Es comptabilitzen 15.000 nens positius en un dia. No hi ha prou substituts per cobrir les baixes de professorat.
Dijous 20 de gener de 2022
Migdia
Tota la setmana que glaça. Llegeixo Aquest deu ser el lloc, de la Maggi O’Farrell (L’Altra Editorial, 2017). Me’l vaig comprar després d’haver gaudit molt llegint Hamnet (Libros del Asteroide, 2021). M’encanta com escriu. Diu coses com aquesta: “La meva vida ha consistit en una sèrie d’elisions, ocultacions, punts escampats d’un teixit… Externament soc una cosa però per dins estic farcit de forats i cavernes, com un paisatge de pedra calcària.”
Divendres 21 de gener de 2022
Vespre
Avui s’acaba el toc de queda. Treballo tota la tarda. La Junta Electoral Central ordena al Parlament que retiri l’escó al diputat de la CUP Pau Juvillà. Les tropes russes se situen a la frontera amb Ucraïna.
Dissabte 22 de gener de 2022
Vespre
EL Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dona dos mesos al govern per aplicar la sentència del 25% de classes en castellà. Els EUA i Rússia fixen uns mínims en el conflicte d’Ucraïna.
Mentre faig el dinar, escolto l’entrevista a Jordi Graupera, doctor en Filosofia Política, a Kids XS de Catalunya Ràdio. Em quedo amb tres coses que ha dit. La primera, quan la seva filla era petita i a penes parlava, un dia es va despertar a la matinada i li va dir: “Vull baixar a ballar jazz.” Volia anar al pis de baix a ballar una cançó que ella es pensava que es deia Jazz. Trencadís de records. M’he vist al menjador de casa ballant amb el pare un pas doble que toquen a la televisió. I en un replec del temps, una altra jo va al bressol del meu fill gran a mitjanit a dir-li que ha de dormir i ell dient que vol jugar. La segona, el consell que li va donar un amic: “La cosa que més t’importi, fes-la només llevar-te.” Ja fa molt que vaig descobrir que era molt millor llegir a primera hora, quan tothom dormia. La casa està callada i jo tinc el cap més fresc que mai. I la tercera és que una de les coses més importants que li van ensenyar els seus pares va ser a cuinar, principalment per al gaudi de fer alguna cosa per als altres. I sento l’olor del caldo de casa la mare, aquell que només pot fer ella a la seva cuina.
A la tarda l’Hèctor Glaria em presenta Cabells de gebre a l’Ateneu Divers de Gràcia. És un espai acollidor, s’hi aplega força gent. L’Hèctor, professor de llengua i literatura catalana, va fent un repàs de la novel·la intentant no revelar cap secret de la trama. En una conversa distesa parlem de la Blanca, del Montseny, de les dones que van condemnar per bruixeria… Gaudeixo d’aquesta oportunitat de conversar amb els lectors.
Diumenge 23 de gener de 2022
Tarda
Al matí vaig a l’assemblea del Vilamagore Medieval. Dedico molta estona a llegir i valorar els relats del concurs Ricard Pujolràs, del qual soc jurat.