‘Acostumar-se’ al mal és la fredor més gran; deu ser bastant proper a la idea que es feia Dante del tro de gel…

LA PROPOSTA ESTEV@ Dante Alighieri, en la seva descripció de l’infern, s’imagina el diable assegut en un tro de gel; la seva llar és el gel de l’amor extingit… És una imatge prou clara. I penso que tenim senyals avui que ens indiquen que l’amor corre el risc de refredar-se -se en el món. El proper dissabte al vespre a la parròquia de Palou, a Granollers, tindrà lloc un concert solidari. Podem pensar: un concert més. I seria cert si un signe que ve de milers de quilòmetres no fos present: la Creu de Mossul. En el 2014, l’autoproclamat Estat Islàmic (Daesh en l’acrònim àrab) va envair Mossul i el Nínive, a l’Iraq. Així doncs, 120.000 cristians van fugir amb el posat. Van abandonar tot per mantenir-se fidels a la seva fe. Durant aquest temps, se’ls ha ajudat des de diferents iniciatives amb allotjament i aliments i, a més, s’han escolaritzat 15.000 nens refugiats. Avui dia, aquests cristians estan començant a tornar, amb molta dificultat a les seves poblacions. Amb molt d’esforç s’està reconstruint més de 360 edificis de serveis destruïts per Daesh i més de 13.000 cases perquè els cristians puguin tornar. La Creu de Mossul prové de l’església de Sant Simó de Bartella, a les afores de la mateix ciutat de Mossul. És una de les moltes esglésies greument danyades per Daesh: incendiada i profanada. Ara es troba en reconstrucció. La creu té clares marques d’haver estat cremada: en els extrems dels travessers horitzontals [alfa i omega]; en el travesser vertical, l’anyell amb la sang que cau sobre la creu també està danyada i apareix la cita: “Estima els teus enemics i prega pels que et persegueixen” (Mt. 5, 44). Aquella nit a Palou, mirant aquesta creu, sentirem unes paraules de Josep Maria de Sagarra que les podem imaginar pensant en la fredor de la maldat que genera qualsevol víctima de la injustícia: “Tot el cor agre de la seva dèria no et cerca amb roses ni amb vestits llampants, / t’atrapen al moment de més misèria, / quan està foradat de peus i mans; / i l’agonia del teu cos no els cansa, /ni les costelles estripant el pit / s’acostumen d’aquesta esgarrifança / de veure’t escopit i escanyolit”. Sempre m’ha semblat que acostumar-se al mal és la fredor més gran; deu ser bastant proper a la idea que es feia Dante del tro de gel… Fem un canvi radical (conversió) i acostumem-nos al bé! Una almoina, un somriure, un pregària, un detall, un gest, cada dia a qui sigui i quan sigui i el tro es desfarà.

‘Acostumar-se’ al mal és la fredor més gran; deu ser bastant proper a la idea que es feia Dante del tro de gel…

La Creu de Mossul que desfà el gel