Alguns pagesos tenien tanta por de les Patrulles de Control que havien mig abandonat els seus masos

En plena Guerra Civil espanyola, un comitè incontrolat d’antifeixistes que havia causat diversos actes de pillatge per Centelles, Sant Martí de Centelles i Aiguafreda van ser denunciats per alguns pagesos d’aquestes localitats. Detinguts i portats a Barcelona, ben aviat se’ls va posar en llibertat. Es tractava d’una de les Patrulles de Control –de vegades incontrolats– que es van crear durant la guerra i que s’encarregaven de perseguir tota persona sospitosa de colpista o, simplement, no-revolucionària. Pocs dies després, el 19 de febrer de 1937, cinc individus, que lluïen als seus capots l’ensenya de les Patrulles de Control, circulaven amb cotxe per Centelles. Pel camí trobaren dos membres de les Joventuts Llibertàries de la FAI: Salvador Puig, que n’era el president a la localitat –un jove, convençut i revolucionari i que se’l tenia per molt honrat– i en Mayoral, als quals insistiren perquè els acompanyessin a fer uns escorcolls a algunes masies de presumptes facciosos. Confiats, els dos joves van pujar al vehicle. Tenien clar que ajudar la autoritat era un deure. En el primer dels escorcolls a una de les masies van trobar un carnet d’Acción Ciudadana i un braçal monàrquic, però també s’endugueren 300 pessetes [1,8 euros] en bitllets i s’apropiaren de vuit conills. Mayoral els va qüestionar aquella acció, i els de la Patrulla de Control van assegurar que les requises les durien a Barcelona, a la Conselleria de Proveïments. Es dirigiren després a una segona masia, on no hi van trobar res, i finalment a una tercera, més apartada del nucli urbà. En acostar-se a la casa van veure uns homes amagats darrere d’uns arbres que van descarregar els seus fusells contra ells, i en va resultar ferit en Salvador Puig, que com que anava enfilat a l’estrep del vehicle va caure com un sac a terra. Enmig d’una ratxa de trets, els del cotxe van fer mitja volta i malgrat la insistència de Mayoral abandonaren al ferit. A gran velocitat van arribar fins a Sant Feliu de Codines, on deixaren a Mayoral, dient que ells anirien a Barcelona per demanar reforços. Mentrestant, Puig moria a terra, no solament pels trets rebuts... ‘LA PUBLICITAT’ (24 de febrer de 1937): “El jutge Rodríguez Dranguet, que s’ocupà del cas, va fer exhumar el cadàver de Salvador Puig per procedir a la autòpsia i va poder certificar que hi havia hagut rabejament.” A les guerres, requises i pillatges són el pa de cada dia que han de suportar els més febles. En el cas que ens ocupa, els pagesos ja feia temps que havien posat el crit al cel, fins que l’Ajuntament de Centelles, governat per l’alcalde Pere Ricard, els va dir que no podia posar un sereno a la porta de cada masia i els proporcionà armes perquè poguessin defensar-se. Però defensar-se de qui...? Dels antifeixistes? Alguns pagesos tenien tanta por de les Patrulles de Control que havien mig abandonat els seus masos i quasi feien vida al bosc, ara, però, anaven armats.” ‘LA VANGUARDIA’ (24 de febrer de 1937): “Posteriorment a l’assassinat de Puig van ser detingudes 21 persones que s’entregaren voluntàriament a les forces d’assalt després de lliurar les armes i van ser enviats a la Comissaria General d’Ordre Públic i posats a disposició del Tribunal Popular de Barcelona. En les seves declaracions tots ells coincideixen a dir que estaven treballant a les seves vinyes, quan van sentir els crits d’alarma que voltaven lladres pel poble. Els crits provenien d’una masia i dels nens refugiats en una casa de colònies. En vista d’això van sortir amb les seves armes i es van defensar dels suposats malfactors.” El Comissari General d’Ordre Públic de la Generalitat, arran d’aquest fet, faria el següent pronunciament: “Si no s’acaba, com sigui, amb els individus i grups que es dediquen, contra els acords del Consell de la Generalitat, a produir molèsties i escorcolls als pagesos i als petits industrials, tot Catalunya serà molt aviat la cinquena columna.” Cartell propagandístic de la CNT-FAI SORTIREM DEL CAFÈ SPORT Quan Mayoral va ser baixat a Sant Feliu de Codines, la primera cosa que va fer fou encaminar-se a l’ajuntament, on el va rebre l’alcalde Fidel Casas, Mostela, un obrer de la construcció membre d’ERC, a qui Mayoral li va explicar la seva versió del succés. Així és que la notícia que havien matat el president de les Joventuts Llibertàries de Centelles va arribar en primícia a Sant Feliu i posteriorment es va anar escampant pels pobles i les comarques veïnes, donant a entendre que a la zona de Centelles s’havia produït una revolta feixista de terratinents. ‘SOLIDARITAT OBRERA’ (20 de febrer de 1937): “Assassinat del camarada Salvador Puig, de Centelles. El divendres, sobre les 5 de la tarda va ser assassinat el company Salvador Puig, secretari de les Joventuts Llibertàries de Centelles, per elements de la cinquena columna. El diumenge a les 10 del matí s’efectuarà l’enterrament de l’esmentat camarada. S’invita a que assisteixin totes les organitzacions antifeixistes de la comarca.” Ràpidament s’havia proposat una concentració de forces per al diumenge dia 21 a Sant Martí de Centelles i, durant aquells dies, el comitè de Sant Feliu va convocar un bon grapat de gent per acudir-hi; es tractava d’assistir a l’enterrament del company Salvador Puig. No obstant això, alguns dels membres antifeixistes de la localitat promovien la convocatòria amb frases de revenja carregades d’ironia, com aquesta: “Anirem a caçar conills...” Una dona de Sant Feliu, que aleshores tenia 17 anys, em va explicar personalment que ella i sa mare van veure un parell de veïns del seu carrer que sortien armats per sumar-se a la concentració. La seva mare, que els coneixia, va preguntar-li a un d’ells: “Però no et faria remordiment matar una persona?” I aquest li va contestar: “Ca!, això és com qui mata un conill, quan has matat el primer ja tot ve de dret.” El punt de trobada per als de Sant Feliu va ser el Cafè Sport –que després va ser la Fonda Miró–, on des de primera hora del matí va començar a arribar gent, alguns d’ells armats, fins reunir-s’hi un total de 53 persones. Després de prendre la barreja, s’enfilaren dalt dels camions i arribaren a Sant Martí de Centelles, on ja s’hi van trobar altres grups provinents de, Centelles, l’Abella, Aiguafreda, Vic, Tona, Balenyà, Torelló, Olost... Pel cap baix, unes 450 persones. Actuà com a mestre de cerimònies en Gerard Subirana Pont, president del comitè antifeixista de Centelles. La majoria de pagesos de la zona també hi eren presents i, aleshores –per sorpresa– diversos escamots s’encarregaren de fer una tria als considerats sospitosos de ser feixistes o d’haver acabat amb la vida del jove Salvador Puig. Aquells que no hi eren els van anar a buscar a la seves masies. Conduits fins al lloc conegut com el Pou, en total van ser executats cinc pagesos: Josep Nasplé, masover de l’Aliguer; Josep Fabrer, del mas Presseguer; Joan Tantinyà, del mas Presseguer; Isidre Argemí, de Can Farigola, i Jaume Castellar, del mas Pou. Una creu, aixecada en acabar la guerra els recorda. La llista d’execucions es preveia més llarga però, per sort, una Patrulla de Roda de Ter arribà just a temps per imposar-se i detenir la barbàrie. Fent un punt i a part direm que a la Fatarella (la Terra Alta) es va produir un cas semblant, amb 34 pagesos executats per membres incontrolats de la FAI. ‘LA HUMANITAT’ (25 de febrer de 1937): “Es practicà una inspecció ocular al lloc del fet, i s’observaren a la carretera, prop de Sant Martí, grans taques de sang, i se suposa que resultaren dos morts a la dreta de la carretera i tres a l’esquerra. Es comprovà que els dispars es feren amb Mauser i Winchester.” ‘LA VANGUARDIA’ (25 de febrer de 1937): “Les víctimes pertanyien des de feia molts anys al Sindicat Agrícola Cooperatiu de Centelles i estaven ben conceptuades pel seu amor al treball i les incomptables mostres de solidaritat en defensa de les reivindicacions camperoles... El Consell de la Unió de Rabassaires i la Federació de Sindicats Agrícoles d’Osona van exaltar el martiri dels caiguts i va afirmar que el seu record es mantindria ben viu. Subratllant que els companys vilment assassinats havien lluitat sempre per la revolució, no podent sospitar que seria precisament en nom d’ella que serien primer, perseguits i després, espoliats i assassinats... L’alcalde de Centelles, Pere Ricard, en nom del poble i dels familiars va agrair la solidaritat de totes les organitzacions i va condemnar amb enèrgiques paraules els autors de la barbàrie. Va dir que visitaria el president Companys, per sol·licitar-li la llibertat dels 21 detinguts, que tots són pagesos honrats, que fan falta a casa seva, absolutament innocents de qualsevol acusació.” No es tracta de donar peixet a ningú, però si hi ha una cosa certa és que la immensa majoria de gent estava farta de la guerra, malgrat que la guerra fos producte d’un cop d’estat; i llevat d’aquells que realment es mantenien fidels a l’ideari republicà, els ànims es refredaven a mesura que l’exercit franquista anava guanyant posicions. Després d’un llarg període de penúries, solament aspiraven que, fos qui fos, s’anunciés la fi del conflicte armat. El colpista general Mola referint-se als quintacolumnistes, va dir: “Bajo mi mando cuatro columnas se dirigen hacia Madrid; una avanza desde Toledo, otra por la carretera de Extremadura, otra desde la Sierra y la de Sigüenza; pero hay una quinta columna formada por los simpatizantes del alzamiento que dentro de la capital trabajan clandestinamente en pro de la victoria.”

Alguns pagesos tenien tanta por de les Patrulles de Control que havien mig abandonat els seus masos

La Creu del Pou