La cura i conservació de la memòria popular
Aquest dissabte es va donar a conèixer el guanyador de la 21a edició del Premi Romà Planas i Miró de memorials populars de la Roca. Tres obres optaven al certamen, que va aconseguir l’obra Tocar madera, d’Antonio García Oliver, veí justament de la Roca, per unanimitat dels membres del jurats. En aquestes memòries, amb l’autenticitat d’haver-les escrit a mà en una llibreta, el seu autor rememora la Catalunya que es trobava la immigració andalusa que arribava al país als anys 40 i 50; descriu la lluita per tirar endavant una família en la duríssima postguerra de gana i grisor franquista, i detalla les escenes d’una vida qualsevol que no s’ha volgut perdre en l’oblit.
La importància d’aquest premi i de la tasca que des de fa dècades fa l’Arxiu de la Memòria Popular de la Roca només es pot qualificar de sensacional. Inspirat en l’Archivio Diaristico Nazionale del poble italià de Pieve Santo Stefano, l’arxiu roquerol compta amb un fons d’uns 2.800 documents dels quals prop de 450 són obres que han participat en les edicions del Premi Romà Planas. Als fons de la Roca es guarden memòries, documents, fotos, escriptures, testaments, llibres i objectes que serviran perquè els historiadors contemporanis i els del futur estudiïn i fixin com vivien i com sentien els homes i dones del carrer, com eren els ciutadans que no eren convidats als salons ni als despatxos dels grans successos polítics, econòmics i culturals, els que no van signar ni tractats ni lleis, els que no van sortir a les fotografies ni als gravats commemoratius. I és justament en el fet de guardar la quotidianitat on rau el seu valor immens, la seva autenticitat més real.
L’Arxiu de la Memòria Popular té una potència interessant, però això no treu que la ciutadania s’ha de sentir interpel·lada per incrementar els seus fons i a participar al Premi Romà Planas. Una societat democràtica no es pot permetre el luxe que els escrits i documents dels besavis, dels avis, dels pares o d’un mateix acabin al contenidor o guardin pols en unes golfes. A la construcció de la història d’un país, hi és cridat tothom.