La cursa de fons cap a una nova normalitat
Després de l’impacte del coronavirus, el retorn al que fins ara hem conegut com a normalitat va per llarg. Encara que la xifra de contagis notificats pugui créixer per l’increment de proves, durant els últims dies es confirma una tendència positiva, motiu pel qual és previsible que en unes setmanes es produeixi una disminució estadística de la cadena d’ingressos, de malalts, de malalts greus i de defuncions. També de persones donades d’alta. Aquesta, sens dubte, serà una bona notícia.
No obstant això, les restriccions per a l’activitat quotidiana continuaran. La mostra és que el Congrés ja ha aprovat la nova pròrroga de l’estat d’alarma, que s’allargarà fins al 9 de maig. Aquesta és la data marcada en vermell al calendari per iniciar una desescalada complexa: per sectors, asimètrica i amb l’avís que, en funció de la repercussió, pot ser que calguin passos enrere. La sortida, per tant, no serà una cursa a l’esprint, sinó de fons. La dimensió de la crisi, la sanitària però també la social i econòmica, és complexa de gestionar. No hi ha antecedents i, per tant, no es disposa d’un manual d’instruccions provat sobre quina és la forma òptima de procedir. No obstant això, sí que cal demanar als responsables polítics claredat i rigor en les directrius que es donen i que no se succeeixin missatges contradictoris. L’esperada decisió que els nens i nenes, a partir de diumenge, puguin sortir al carrer va tenir aquest dimarts un sobtat canvi de guió: primer la portaveu del govern, María Jesús Montero, va anunciar que els menors de 14 anys podrien sortir però a acompanyar els pares al supermercat, a la farmàcia o al quiosc; més tard, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va esmenar-la i va confirmar que podrien sortir a passejar. No passa res per rectificar, però en una situació d’incertesa no és bo que els governs projectin una sensació de dubte. Els missatges han de ser clars. Que amb precaució els nens i nenes puguin sortir està bé. És una bona decisió.
En les properes setmanes, i especialment passat el 9 de maig, caldrà prendre’n més. I fer passos per caminar cap a aquesta nova normalitat, que, com hem vist en aquesta estranya diada de Sant Jordi, serà diferent i amb un horitzó fosc per les pèssimes perspectives econòmiques de famílies i empreses. Les institucions, totes, també les de la Unió Europea, hauran d’actuar amb contundència per no deixar ningú enrere. Queda feina per fer.