El proper govern de la Generalitat s’ha de prendre la reindustrialització com una urgència que crema

La direcció de Bosch va comunicar dijous passat el tancament de la seva planta a Lliçà d’Amunt. Ho va fer per sorpresa, implicarà l’acomiadament de 336 treballadors i vol executar la decisió abans de final d’any. Només uns mesos enrere, la multinacional havia confirmat als representants sindicals que els plans de treball per a la planta lliçanenca arribaven fins al 2026. La producció vallesana es deslocalitzarà a la planta de Bosch a Wroclaw, a Polònia. Tot plegat és una notícia més que lamentable per a una plantilla que havia fet molts esforços, com congelacions i reduccions salarials o reduccions de personal, per millorar la competitivitat. I és molt preocupant també pel que significa de pèrdua de pes industrial a la comarca. El Vallès Oriental s’ha d’alçar contra la gota malaia de tancaments de factories vinculades a l’automoció. Aquest darrer tancament deixa el sector amb petits operadors –és cert–, però els més grans estan passant tots per processos de deslocalització sense gaire escrúpols. Els més recents són del 2015 i van afectar Valeo (250 treballadors a Martorelles) i Autoliv (290 treballadors a Granollers).

Hi ha una onada de desmantellaments arreu de Catalunya –el cas de Nissan seria paradigmàtic–, però no pot ser cap consol que passi arreu del país perquè al Vallès Oriental la indústria és encara un sector essencial per a l’economia en general i per a l’ocupació en particular. I és que a més, històricament, la comarca ha apostat per la indústria per progressar i s’hi han esmerçat molts recursos públics en forma de sòl, en forma de vies de transport, en forma de formació especialitzada. Cal, doncs, trencar amb la resignació amb la qual s’afronta aquest degoteig.

També ja n’hi ha prou, doncs, de declaracions pomposes de les administracions sobre la necessitat de reindustrialitzar el país i de fer veure que les oportunitats de l’anomenada economia verda cauran del cel com un manà. A hores d’ara, el Pacte Nacional per a la Indústria no ha estat res més que paper mullat perquè les accions que s’hi recullen per canviar l’actual model no se les ha dotat d’assignació pressupostària. El proper govern de la Generalitat s’ha de prendre la reindustrialització com una urgència que crema. No s’hi valen més excuses.