Si es concep l’home d’una manera purament material, es negarà la seva transcendència

Des de fa temps, estem veient com moltes persones intenten arribar a Europa travessant el Mediterrani. Tan sols veiem les que arriben o són rescatades, però no veiem les que naufraguen i moren al mar. Què estem fent –o millor dit– què no fem per evitar-ho? És que aquestes persones no són dignes de viure? El tema de la dignitat de la persona humana és un tema essencial i recurrent. De la concepció que es tingui de persona humana i de la importància que se li doni en depenen altres temes tan importants com el sentit de la vida, el destí de l’home, l’organització política i social... Per exemple, si es concep l’home d’una manera purament material, es negarà la seva transcendència i el plantejament ètic pot quedar reduït a un carpe diem i, per tant, plantejar el plaer com a màxima de conducta. És a dir, la concepció que es tingui de la persona humana determinarà la nostra vida moral, social i cultural. El racisme, el totalitarisme, l’esclavitud, l’explotació, el consumisme, la violència, el terrorisme, l’avortament, l’eutanàsia i tantes altres qüestions que afecten desagradablement la vida humana procedeixen d’una determinada concepció d’ésser humà, que no reconeix la dimensió personal o que la interpreta parcialment. Si l’òvul fecundat o el nen o l’ancià –tant és, ja que no hi ha diferència essencial sinó de grau, car l’ADN és el mateix– no són considerats persones, poden ser destruïts; si a una determinada raça no se la considera digna de la categoria de persona, pot ser exterminada, com ha passat diverses vegades al llarg de la història i encara avui. Per això, és molt important la Declaració Universal dels Drets Humans, que defensa la dignitat de la persona humana, i per extensió, la humanitat. El psiquiatre jueu Viktor Frankl, deixeble de Freud, mentre estava en un camp de concentració nazi va preguntar-se: “Què és, en realitat, l’home? És l’ésser que ha inventat les càmeres de gas i tanmateix és l’ésser que ha entrat en elles amb pas ferm pregant.” La defensa de la persona és, doncs, avui una de les tasques més importants i només es resoldrà amb l’adopció d’una noció exacta del seu valor i de la seva dignitat. Només d’aquesta manera estarem preparats per detectar totes les monstruositats que ataquen l’home i volen destruir-lo.

Si es concep l’home d’una manera purament material, es negarà la seva transcendència

La dignitat de la persona humana