La dissenyadora de vestits de nines

L’església de Sant Esteve va acollir aquest dimecres l’acte de comiat de Julita Vila Terricabras (Colònia de Vila-seca (Sant Vicenç de Torelló), 1932 – Granollers, 2019). Julita estava casada amb Pere Diumaró Pou des de 1954. Acompanyada de familiars i amics, l’acte també va comptar amb l’assistència de moltes persones vinculades a unes quantes entitats culturals granollerines amb les quals va col·laborar al llarg de la seva vida. Segons recorda molt bé en Pere Diumaró, de 91 anys, es van conèixer amb motiu d’una visita que l’Orfeó Vigatà va fer al Centre Catòlic. Aleshores, la jove formava part d’entitats com l’Orfeó i la colla sardanista Englantina d’Or de Vic, on va estudiar. El ferm compromís que va mostrar de joveneta per la cultura i les entitats vigatanes responien al desig del seu pare de donar a les seves filles una educació que els permetés tenir altres sortides professionals fora de la fàbrica. Com a majordom de la planta de filatures Can Mastrot de Vic, el seu pare era ben conscient de les dificultats que comportava treballar en el sector tèxtil aquells anys de la postguerra. Una vegada a Granollers, el matrimoni va fixar la seva residència en un pis del carrer Anselm Clavé cantonada plaça de la Corona i va posar en marxa un negoci de disseny de vestits de nines regionals. Amb taller al carrer Palaudàries, van crear la marca Beibi. Mentre que en Pere s’encarregava de les qüestions comercials, la Julita va dibuixar, amb disseny i estil propi, infinitat de patrons. Una cop ideats, els vestits es feien seguint un model molt canviant a causa de les múltiples peculiaritats que presentaven cadascun dels vestits. Durant uns quants anys, explica en Pere, “vam fer els de gairebé totes les províncies d’Espanya, però també en vam fer de l’estranger.” “Amb una gran facilitat per plasmar els dissenys artesanals, els conjunts de la Julita feien molta patxoca i agradaven molt. Els comercials ens deien sempre que estaven molt ben fets.” A mesura que el negoci va anar canviant i fins que es van jubilar, van reinventar les seves propostes comercials i es van especialitzar en el disseny de tapets i de nines de porcellana. La Julita Vila va participar en moltes activitats socials i culturals de Granollers. Ho va fer en companyia del seu marit, però sempre, segons afirma la seva filla Helena, “mostrant personalitat pròpia”. Durant anys va col·laborar amb la parròquia de Sant Esteve i va participar en el disseny dels vestits que lluïen els veterans dels Pastorets. Als anys 90 del segle passat va formar part del Grup Foyer que dirigia el polifacètic autor i actor Ramon Munné. Hi va participar, entre altres, a la representació de l’obra L’amor venia amb taxi de Rafael Anglada, al costat de Pepita Boix, Paquita Ruera, Pere Cot, Teresa Lorenzo, M. Belén Pardo, Josep Pons, Salvador Pardo, Jesús Solsona, Anníbal Roca i Pere Cot. El 1996 va formar part del grup d’actors que el 30 de desembre va representar al Centre Cultural la funció extraordinària dels Pastorets en recordança del mestre Josep M. Ruera. Sota la direcció de Ricard Saurí, la Julita va actuar al costat d’altres coneguts veterans: Francesc Brichs, Lluís Figueras, Francesc Escarmís, Jaume Sala, Lluïsa Amat, Assumpció Ruera, Paquita Ruera, Josep Bover, Joan Barbany, Carme Buixò, Manel Palau, Ana Sánchez, Dolors Gascón, Emili Artiaga... També hi va col·laborar tot fent dissenys per als complements dels vestits dels balladors de l’Agrupació Sardanista de Granollers. Enamorada del teatre, bona part dels viatges que van gaudir per Espanya amb el seu marit tenien les inquietuds culturals com a objectiu. Un d’ells, a Mèrida, el van fer expressament per veure-hi actuar Núria Espert. El matrimoni ha tingut quatre fills: la Teresa, de 64 anys; en Lluís, periodista que va morir el 1990 en accident de trànsit amb 31 anys a Postdam (Alemanya) mentre feia un reportatge per a TV3; l’Helena, de 54, i la Lali, de 50. Amb quatre netes, dos nets i tres besnetes, estava molt contenta que el seu net Sergi hagi estat tocat pel cuc del teatre. Poques hores després de la seva mort, l’Helena deia de la seva mare: “Ha estat una dona treballadora, culta, elegant, educada i molt familiar. I va ser també una dona que va lluitar, com ho van fer moltes altres de la seva generació, per fer-se un lloc en un món dominat pels homes i pel que aquests representaven o eren professionalment.”

Julita Vila (1932-2019), artesana

La dissenyadora de vestits de nines