Aquí, una dona amb quilos, corbes, arrugues i sense cap por d’envellir que us envia un missatge: agafeu la faixa i poseu-vos-la vosaltres

Fa dies que quan em connecto a les xarxes socials un anunci se’m displaya repetidament. Anuncien una faixa miraculosa que fa que les dones –òbviament només les dones– passin de tenir les seves corbes i plecs naturals a una figura esveltíssima. Un munt de panxes lliures esdevenen embotides durant l’anunci en aquesta peça de roba meravellosa que, per pocs diners i sembla que amb una comoditat extrema, et convertirà durant una estona en algú diferent a tu i et podràs posar aquell vestit o aquella roba que tant t’agrada i que sembla que, si tens panxa –òbviament–, no et pots posar. Una coneguda, fa anys, em va convidar a una sessió de botox. No és conya. Prometia que qualsevol de les meves arrugues facials –de les meves i de les teves, eh?– passaria a millor vida gràcies a aquesta petita punxadeta miraculosa –també com la faixa– i que faria –també com la faixa– que jo deixés de ser jo i passés a ser algú diferent i sense cap arruga per poder anar pel carrer. Que es veu que si tens arrugues no s’hi va tan bé (pel carrer). Però això ja ho sabíeu, oi? Una coneguda marca de xampús ha engegat una campanya que procura canviar el paradigma que els cabells blancs a les dones són senyal de persona descuidada. Suposo que això ho teníeu claríssim, també: en els homes, les canes són senyal d’experiència i arriben a ser molt sexys i en les dones són senyal de vella que no s’arregla. Els del xampú –que s’adonen que cada cop hi ha més dones que no ens tenyim– busquen la nostra complicitat encoratjat-nos perquè els ajudem a canviar el discurs. Que les dones que no ens tenyim també podem ser atractives. Apassionant. La campanya de l’estiu és a tocar i, amb ella, la pressió pels cossos perfectes, sobretot si ets dona i el teu cos no ho és, de perfecte, segons els cànons de la indústria. El botox, la dieta, les pastilles, les cremes, les operacions, la depilació, la faixa i el xampú –o el tiny, que de tinys n’hi ha per avorrir d’anuncis– ens parlen constantment d’aquella dona que no som, que no arribem a ser, que la genètica no ens ha permès ser, que no és perfecte i que necessita totes aquestes merdes per ser-ho. Aprima’t –o engreixa’t… però sobretot aprima’t–, tenyeix-te o semblaràs vella i deixada. Amaga la panxa, tapa l’arruga, baixa de talla, no mengis això, posa’t aquesta crema i, si pot ser... paga i calla. Quan m’assalten anuncis d’aquests a les xarxes socials els denuncio per violents. Exagerada, eh? Doncs crec que no! Dir-li a una dona que, si no es posa una faixa, no pot portar aquest vestit és violència. Dir-li que no pot envellir és violència. Dir-li que necessita cremes i perdre quilos i qui sap quantes coses més per poder ser algú que tingui èxit és violència. Aquí, una dona amb quilos, corbes, arrugues, pèls, panxa, canes i sense cap por d’envellir que us envia un petit missatge: agafeu la faixa i poseu-vos-la vosaltres. Ja sabeu on.

Aquí, una dona amb quilos, corbes, arrugues i sense cap por d’envellir que us envia un missatge: agafeu la faixa i poseu-vos-la vosaltres

La faixa