Arribo a casa i l’emoció és màxima

Dilluns 13 de setembre de 2021
Tarda
Avui ha començat el tercer curs Covid, des d’aquell 12 de març de 2020 en què es van tancar les escoles i vam començar les classes on line, les coses han canviat molt. Enguany els grups passen a ser de la ràtio habitual, els alumnes al pati poden jugar amb altres de grups diferents amb mascareta, però continuem sense barrejar classes per fer activitats lectives. Han vingut molt contents. Que se sentin respectats i estimats amb totes les seves diferències és fonamental per aprendre i ser feliç.

Dimarts 14 de setembre de 2021
Tarda
Aquest setembre és especialment feixuc, continuo amb la revisió de la novel·la, compaginat amb la tornada a l’escola (mitja jornada), l’organització de la promoció del llibre Cabells de gebre, les feines de casa, la família… Per sort, fa temps que m’he avesat a treballar per calaixos, l’ara i aquí.

Dimecres 15 de setembre de 2021
Tarda
Arribo a casa i l’emoció és màxima, al trobar la caixa dels llibres de Cabells de gebre. Penso una frase bonica per compartir la fotografia a les xarxes: “La felicitat és un collaret d’instants com aquest.”
Avui el president d’Espanya i el de Catalunya tenien una reunió prèvia a la taula de diàleg. Una reunió que ja ha començat amb una màcula: el veto a la participació dels representants triats per Junts per no ser membres de l’executiu. Jo soc de parlar i d’arribar a acords, però amb la mà al cor, crec que perquè una negociació sigui fructífera (amics, feina, parella…) és fonamental que es parteixi d’una igualtat de forces. Quan un dels dos té més poder que l’altre, veig molt difícil que els acords serveixin per aclarir res.
A la tarda tenim reunió de pares on line. Hi ha canvis que segurament han arribat per quedar-se, malgrat no tenir el caliu d’una reunió presencial és molt pràctic no haver-se de desplaçar, ni col·locar els nens i acostumen a ser molt més operatives. Miro una estona el partit del Barça contra el Bayern, em resulta més que decebedor, prefereixo anar-me’n a llegir al llit Les tenebres i l’alba del Ken Follett (Rosa dels Vents, 2020). Tinc poques hores per llegir i se m’està allargant més del compte.

Dijous 16 de setembre de 2021
Tarda
El catedràtic d’Història Medieval de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Maria Salrach, em presentarà la novel·la al Castell Nou de Llinars. No puc estar més contenta.

Divendres 17 de setembre de 2021
Nit
Caminem, entre bassals i plantes molles, a la nit ha caigut un bon xàfec. Ja tinc dia per a presentació de Cabells de gebre al Museu Etnològic del Montseny. A la tarda baixem a Barcelona, a un dels itineraris de la Setmana del Llibre en Català, el de la Maria Nunes de la novel·la L’arbre trencat de la Teresa Juvé (Editorial Meteora, 2019). Sortim del carrer del Rec Comtal i ens anem endinsant al barri de Sant Pere passant per davant de l’antic monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les i per llocs tan singulars com el passatge de l’Hort dels Velluters, que rebia el nom pels artesans que hi penjaven les peces de vellut perquè s’eixuguessin. Ubiquem l’antic monestir de Jonqueres, entre la plaça Urquinaona i la Via Laietana. Passem pel Portal de l’Àngel, antiga porta dels Orbs de la muralla medieval. I pel portal de Trentaclaus, ja a la Rambla. Ens endinsem al Raval, fins a l’antic Hospital de la Santa Creu, seu de l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, i acabem el recorregut davant de l’antic teatre de la Santa Creu –ara tancat– conegut també com a Teatre Principal, com els agradava anomenar-se per donar-se importància enfront del Liceu, que es troba ben a prop. Una caminada molt recomanable, farcida d’història, descobrint els escenaris de la novel·la.

Dissabte 18 de setembre de 2021
Tarda
A primera hora caminem, després baixo a Llinars a portar Cabells de gebre al Josep Maria Salrach. Em parla de l’estudi que coordina en aquest moment sobre texos jurídics medievals. A través de les lleis es pot veure l’evolució d’un país. A Catalunya als segles IX i X dominava la idea de justícia. A mesura que s’avança cap el segle XII dominava la idea de pau. El més important ja no era fer justícia, sinó mantenir la pau. Ganes de saber-ne més, admiració i agraïment absolut per tota la feina que ha fet i continua fent.

Diumenge 19 de setembre de 2021
Capvespre
A la tarda, surto a caminar sola. Camino mentre tinc el cap ple, aquesta és la mesura. Les cames se’m van cansant, el cap es va buidant i arriba l’hora de tornar a casa.