| 10:00
Opinió

Petits relats que s’entrellacen i que ens expliquen com ha afectat la crisi a cadascun dels personatges

“La felicitat també és una manera de resistir”

Dilluns 14 de febrer de 2022
Vespre
Ahir el PP va guanyar les eleccions a Castellà i Lleó, però sense majoria absoluta. Queda en mans de Vox, que ha experimentat una forta pujada. A la tarda he presentat Cabells de gebre a la llibreria Strogoff de la Garriga acompanyada de la filòloga Lola Tresserras. Ha destacat, com altres presentadors, que no caigui en el maniqueisme, que tots els rics siguin dolents i tots els pobres, bons; així com tampoc, entre homes i dones. M’afalaga, perquè era un dels objectius, els personatges, com les persones, no són bons o dolents, sinó que porten a terme bones i males accions, que ho són no en funció de la ideologia de cadascú. He gaudit de la conversa i de la companyia del públic, un d’ells el fotoperiodista Ramon Ferrandis, que ha immortalitzat el moment amb la seva càmera.

Dimarts 15 de febrer de 2022
Tarda
El cim del Turó de l’Home s’ha llevat enfarinat. M’han escrit des de la Biblioteca d’Anglès per anar-hi a comentar Cabells de gebre amb el club de lectura.

Dimecres 16 de febrer de 2022
Nit
Passo per casa la mare quan trec el gos. La lluna plena esquiva les boires. Quina alegria! Alcarràs, la pel·lícula de Carla Simón, ha aconseguit l’Os d’Or, el premi més important de la Berlinale. És el primer film català que encapçala el palmarès d’aquest festival internacional. Rodada al Segrià, en català i amb actors no-professionals, explica la història dels Solé, una família que fa generacions que es dedica a la collita del préssec i que s’enfronta a la seva última collita. Simó afirma que és una manera de cultivar que està en perill d’extinció.

Dijous 17 de febrer de 2022
Tarda
Ha esclatat la bomba! La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, compareix en directe per televisió després que alguns mitjans hagin fet públic que la direcció del seu partit va intentar contractar una empresa de detectius per espiar el seu germà per un suposat cas de corrupció. L’empresa diu que no va acceptar l’encàrrec perquè veia que el que li demanaven no era legal. Davant de tan bona actuació, començo a pensar que el president del PP, Pablo Casado, en sortirà mal parat.

Divendres 18 de febrer de 2022
Capvespre
Avui ha sortit publicada en aquest diari l’entrevista que em va fer en Joan B. Mauri parlant de La doncella guerrera (Ediciones B, 2022).
La Generalitat recupera la titularitat de la que va ser la primera estació del Servei Meteorològic de Catalunya, al cim del Turó de l’Home, 83 anys després que l’any 1939 les tropes franquistes en destruïssin les instal·lacions i requisessin els arxius amb totes les dades recollides per l’observatori des de l’any 1932, quan va entrar en funcionament. Des de l’any 2010, les dades es prenen a molts pocs metres de l’antic punt d’observació, des de l’estació automàtica del Puig Sesolles, per donar continuïtat als registres recollits durant més de 70 anys al cim del Montseny fins l’any 2004, quan l’Estat espanyol el va tancar.

Dissabte 19 de febrer de 2022
Capvespre
Plovisqueja, poca aigua per la necessitat que tenen els camps i els boscos. Hem baixat al pavelló de Sant Antoni a veure handbol. Mirem a Netflix El buen patrón, del director Fernando León de Aranoa. És una pel·lícula que explica la història d’un empresari espanyol, interpretat magníficament per Javier Bardem, en el qual és fàcil reconèixer més d’un individu pel seu cinisme, la falta d’escrúpols, la prepotència… Tot, però, vestit amb un elegant paternalisme i un àcid humor negre. M’ha agradat!

Diumenge 20 de febrer de 2022
Capvespre
Baixo fins al mercat, hi ha una parada de les polseres solidàries de l’Associació Candela amb motiu de la commemoració del Dia Mundial del Càncer Infantil, celebrat el dimarts passat. És la parada del fill d’una amiga i alumne de l’escola. Em fa feliç veure com alguns companys de classe i els seus pares hi han anat per fer-li costat. Acabo de llegir Besos en el pan de l’Almudena Grandes (Tusquets 2015). El retrat d’un barri de Madrid, que podria ser qualsevol, i de la seva gent, fet com si fos un trencaclosques de moltes peces on el protagonisme és coral. Petits relats que s’entrellacen i que ens expliquen com ha afectat la crisi a cadascun dels personatges. Històries properes amb les quals és molt fàcil identificar-se. Està farcit de frases per recordar: “No hace tanto tiempo, en este mismo barrio, la felicidad era también una manera de resistir.”