La fi de la moratòria dels concursos de creditors
EL 9 NOU informa en aquesta edició que el fabricant industrial Coveright Surfaces Spain, de Martorelles, ha presentat concurs de creditors voluntari –el que abans es coneixia com a suspensió de pagaments– i que l’activitat de Coveright ja apareix al llistat oficial d’unitats productives en venda a Catalunya. Cal estar molt atents a aquestes informacions per la seva transcendència més enllà del món empresarial i financer vallesà. En curt termini resulta rellevant perquè el que es posa a la venda per salvar alguna cosa de la companyia ha estat donant feina a mig centenar de treballadors i perquè l’empresa ocupa uns 13.000 metres quadrats, sòl industrial que al Vallès Oriental no és gens trivial.
Però cal estar molt atents a aquestes informacions perquè a mitjà termini, dificultats com les de Coveright poden representar els primers estralls del terratrèmol de la fi de la moratòria concursal després d’ajornaments successius per part del govern de l’Estat. A causa de la covid-19, la moratòria es va dictar entre el paquet de mesures de l’estat d’alarma per evitar l’enfonsament de l’economia productiva. Entre altres coses, la moratòria eximia els administradors de les societats mercantils en situació d’insolvència de cap responsabilitat si no presentaven el concurs als jutjats. Això tenia tot el sentit del món perquè la pandèmia trastocava del tot l’entramat econòmic. Ara bé, mesos després de la coronacrisi, gestors de companyies i empresaris s’han anat trobant amb les mancances i l’encariment dels subministraments i, per acabar-ho d’adobar, amb els preus de l’energia pels núvols. Un reguitzell de pals a les rodes que fa sospitar que la moratòria concursal ha amagat sota la catifa moltes empreses zombis, és a dir, companyies vulnerables que amb els seus beneficis no són capaces de cobrir els seus costos financers. O sigui, que el que guanyen no els permet ni cobrir interessos dels seus deutes.
La revisió a fons que s’ha fet de la Llei Concursal, que entrarà en vigor el 26 de setembre, no acaba de convèncer ni al món judicial ni al món empresarial. Però és que un canvi de llei sense dotació econòmica per aplicar-la –en aquest cas, més recursos humans i materials als jutjats mercantils– està condemnada al fracàs i a fer més gros el col·lapse de la justícia.