Necessitem la literatura per entendre la vida perquè la informació, massa sovint, és manipulada i esdevé desinformació, sols la ficció ens apropa a la realitat.

Dilluns 3 de gener de 2022
Tarda
Sortim a caminar. Les cinc empreses farmacèutiques de la vacuna el 2021 van duplicar els beneficis de l’any anterior en només nou mesos. Mentrestant molts països continuen sense tenir-hi accés. A Espanya els testos d’antígens, a uns preus disparats, sumats a les mascaretes, sobrecarreguen les despeses dels ciutadans. Anem a comprar regals. Ja m’he acostumat a anar sempre amb la mascareta FFP2 des que l’òmicrom és la variant dominant.

Dimarts 4 de gener de 2022
Tarda
No he dormit gaire bé, faig campana de caminar. Es prorroga el toc de queda i a partir d’ara les farmàcies validaran els tests fets a casa amb una trucada. Vaig a la perruqueria, m’he acostumat a aquesta mitja cabellera.
Avui he sabut que Cabells de gebre (Columna, 2021) ha estat un dels 10 llibres més venuts l’any passat a la llibreria Badallibres de Cardedeu, al costat d’un equipàs de primera. Moltes gràcies a tots per la confiança, em fa molt feliç cada vegada que em feu arribar comentaris sobre la novel·la o fotografies d’algun lloc on l’heu vist.

Dimecres 5 de gener de 2022
Tarda
Primera nevadeta al Montseny; a Vilamajor, pluja molt benvinguda, però la riera continua seca. La legislació espanyola passa de considerar els animals coses a éssers sensibles. Els que els estimem ja ho teníem clar.

Dijous 6 de gener de 2022
Tarda
Avui no anirem a casa la mare a obrir els regals i menjar xocolata desfeta, com és tradició. Fem la xocolatada a casa, després d’obrir els regals. Després baixem a veure l’àvia Carme. Dinem a casa i estrenem la fregidora d’aire que ens han portat els Reis. Veig un vídeo de la nevada dels Reis de 2009 del fotògraf de la meteorologia del poble, en Jordi Rodoreda. Viatjo a un temps on encara no havia publicat cap llibre i feia jornada sencera a l’escola. Tretze anys: un llibre divulgatiu; quatre novel·les (una d’elles finalista del Premi Nèstor Luján) i dues que han de sortir aquest 2022; participació en tres llibres de relats; 69 articles d’opinió al Nació Baix Montseny; col·laboracions amb la revista Vallesos; l’adaptació al teatre d’algunes escenes de Confidències d’una reina; clubs de lectura, presentacions, xerrades… i gairebé quatre anys d’aquest Dietari de l’okupa de l’altell. No ha nevat gaire més des de llavors, tanmateix han passat moltes coses i molts llibres. Em queda molt camí per recórrer, però estic satisfeta del tram fet.
Toni Cruanyes ha guanyat el Premi Pla amb el llibre La vall de la llum i Inés Martín Rodrigo, el Premi Nadal amb Las formas del querer.

Divendres 7 de gener de 2022
Tarda
Sortim a caminar. Les xifres de contagi sobrepassen els 30.000 al dia, tot i que es passa de forma més lleu majoritàriament. Tots tenim positius en el nostre cercle proper. Llegeixo una entrevista publicada ahir al diari El País a Carlos Bardem, actor i escriptor, amb motiu de la sortida de la seva última novel·la, El asesino inconformista (Plaza & Janés, 2021). Diu coses molt interessants: “Necesitamos una narración para hacer comprensible este caos, que es la vida.” “Cuando la información, los medios, te la cuentan como una ficción, la ficción se ve obligada a contarte la realidad.” Necessitem la literatura per entendre la vida perquè la informació, massa sovint, és manipulada i esdevé desinformació, sols la ficció ens apropa a la realitat.

Dissabte 8 de gener de 2022
Capvespre
He acabat de llegir El meu any de repòs i relaxació, d’Otessa Moshfegh (Angle Editorial, 2021). La novel·la explica un retir voluntari de la protagonista durant un any en el seu pis després de la mort dels seus pares i de quedar sense feina. Ho fa servint-se d’una bona quantitat de fàrmacs que l’aparten d’aquesta dura realitat. Tot i estar ben escrit, m’ha costat molt de llegir. L’he trobat molt depriment i lent. El més sorprenent és el final, que, segons la meva opinió, desencaixa bastant amb la resta del llibre. Fa una dura crítica de la societat capitalista (consum, cànons estètics, prejudicis, hipocresia…). És fosca, mordaç… i, en algun moment, repulsiva fins i tot. Però no es pot negar que et remou i et fa pensar.

Diumenge 9 de gener de 2022
Vespre
Fa sol i no fa gaire fred. Baixo a comprar al mercat de Sant Antoni de Vilamajor. Provo de fer albergínia i pastanaga a la fregidora d’aire i queden molt bones. Tarda de sofà.
Torno a començar Peaky Blinders, la sèrie d’una família de gàngsters que transcorre a Birminghan a principis del segle XX. Vaig deixant passar els capítols mentre avanço el Paraulògic d’avui.