Roser Soldevila, florista jubilada de la botiga Les Flors

Filla del carrer Corró, Roser Soldevila Estrada (Granollers, 1945) va posar punt final dissabte passat, dia 27, a tota una vida dedicada a la floristeria. Durant tota la jornada van ser multitud els familiars, amics i clients que els van acompanyar fins que simbòlicament van donar per tancada una singladura de més de 40 anys de professió a la qual es van dedicar tanmateix els seus pares i avis paterns. En total, més de 100 anys de fidelitat familiar a l’art de vendre flors. La botiga, situada al carrer de Corró número 1, es va convertir en un riu de records impregnada encara dels colors i les olors que han deixat les flors al llarg dels anys. Ben acompanyada, la florista que estima les flors va compartir les últimes emocions amb els seus estimats més directes, el seu marit Arian, els seus fills Laura i Arian, i els seus nets. Fet el primer punt i a part, resulta que tinc seriosos dubtes de si haig de continuar fent una descripció lineal de la seva vida –com tenia pensat– o de si he d’apostar pel relat emotiu que escolto mentre fem un cafè a Ca l’Espinasa. Lleó com ella, opto per la segona opció. Això fa que escolti per primera cop el pregó de la Fira de l’Ascensió (28 minuts i 30 segons) que Soldevila va llegir el mes de maig passat a la sala Tarafa per saber una mica més de les seves vivències. Primera gran sorpresa: resulta que la botiguera Soldevila va tenir un passat pagès infantil “ple d’olors camperols i cels estrellats” a Ca l’Estrada (Canovelles). Com marcada està també per aquell Granollers agrícola, ramader i comercial que va conèixer quan era jove. El relat que va fer al pregó del temps que va passar amb els avis materns i que hàbilment va enllaçar amb altres de relacionats amb el mercat i la Fira de l’Ascensió, em fan pensar on coi he llegit jo coses semblants. Ho tinc! La detallada descripció que va fer dels seus records tenen el mateix sabor que les cròniques sobre el Granollers del segle passat que va escriure l’impressor i escriptor Amador Garrell i Alsina a Granollers Vila Oberta. Ho tinc claríssim. Segona sorpresa: seguint la seva biografia, tocaria destacar ara que va estudiar primer al Jardí d’Infància i que ho va fer després a l’institut del doctor Salvador Llobet, on va fer el Batxillerat i la carrera de Comerç. Acadèmicament va ser així, però ella puntualitza: “La carrera que vaig fer i de la qual n’estic més orgullosa és la carrera de l’amor.” El seu gran amor es diu Arian, el seu marit. Fa 51 anys que són casats i en fa 60 que es coneixen. “Sempre anem junts a tot arreu i amb ell comparteixo l’estima per la família i l’afició pel cinema, el teatre i la música”, diu. I tercera sorpresa: em comenta que les flors diuen coses i que hi ha una flor per a cada persona i cada circumstància: per als pares, per als amics, per als amants... És clar, “sempre comptant amb el secret professional”. Al llarg dels més de 40 anys al capdavant del negoci, més de 20 ha comptat amb l’ajuda de la seva filla Laura. I han fet una mica de tot: venda directa a la botiga, corones de difunts, aparadors, casaments, celebracions especials, envelats... En repassar tot plegat, la Roser destaca la de coses que va aprendre del seu pare, florista i jardiner que va participar l’any 1928 en els treballs que es van fer a la residència de la Magdalena del rei Alfons XIII a Santander i el 1929 a Barcelona a la Fira Internacional. Exiliat després de la guerra, va ser detingut i empresonat. Recuperada la normalitat, els Soldevila-Estrada es van dedicar plenament al negoci. Defensora del clan familiar Botey-Soldevila, sap bé com i de quina manera els va afectar socialment i econòmica el tancament de l’empresa Can Botey l’any 1977. Acostumada a afrontar les adversitats, fa de mare i d’àvia coratge quan parlem de sotracs de salut que afecten persones que estimem. Enamorada de Granollers, va ser part molt activa en l’arrencada de Gran Centre, al costat de gent com Santi Espina i Amadeu Barbany. Comercialment, plora la “pèrdua del comerç tradicional”; demana ajuda “a qui pugui fer alguna cosa” perquè el protegeixi; i lamenta que “els diners enlluernin tanta gent a la nostra ciutat”. Fa uns dies els del Teatre Auditori li van agrair públicament la col·laboració i ajuda que sempre han rebut d’ella, ja que ella i la seva filla Laura, han fet i confeccionat tots els rams que fins ara s’han lliurat a músics, artistes, actors... sense oblidar el singular ram que llueixen sempre per la festa major les gegantes de la ciutat.

Roser Soldevila, florista jubilada de la botiga Les Flors

La florista que estimava les flors