Quan els torno el mòbil, em pregunten si soc de Llinars i quan els dic que sí, em bombardegen a preguntes

Podria dedicar aquest article a la Setmana del Llibre en Català. Em va agradar moltíssim anar-hi i us reconec que el lloc, la tempesta que amenaçava però no, la presentació on vaig ser, les persones que hi vaig trobar, els llibres que –com no– em vaig comprar… tot em va semblar magnífic. Endogàmic una mica, també us ho he de dir, sempre amb els mateixos noms i tal, però magnífic. Que visca els llibres sempre, i les llibreries i les editorials i els lectors. Però…