Segons uns estudi del genetista David Reich, el cromosoma Y de tot nadiu de la península Ibèrica va ser substituït pel cromosoma d'uns colonitzadors sobre l'any 2.500 abans de Crist

Avui veiem autopistes, carreteres, diverses línies de tren, ciutats i polígons industrials que tracen de nord-est a sud-oest la via que marca la depressió prelitoral. Situada paral·lela i propera a la costa, la vall prelitoral és i ha estat lloc de pas i d’accés ràpid. Al llarg de la història un munt d’exèrcits variats han passat per aquí fent camí a la guerra. La Grande Armée napoleònica envaint la Península, tropes castellanes i italianes a la Guerra dels Trenta Anys, invasions musulmanes, visigòtiques i romanes. Fins i tot Anníbal amb els seus elefants camí de Roma va passejar-se per aquí, lloc de pas entre muntanyes. Tant si es dirigien al nord com cap al sud, totes passaven entre les nostres muntanyes. La població autòctona a cada moment de la línia temporal va patir amb més o menys intensitat l’espoli i l’empobriment de terres i recursos per allà on circulaven els soldats. Per molt destructives que ens assemblin aquestes invasions, va haver-n’hi una que ridiculitza totes les anteriors. Encara que suméssim els efectes de totes aquestes juntes, no arribarien a ser tan terribles i sanguinolentes com la d’una de la qual no tenim cap registre escrit. Som sobre l’any 2.500 abans de Crist. El primer món és a l’est, a Egipte i l’antiga Mesopotàmia. El coneixement de la humanitat, arquitectes, enginyers, metges i savis es troba en aquestes cultures. Són capaces ja de projectar les grans piràmides i d’organitzar el treball humà de masses per construir-les, d’inventar l’escriptura i de dominar els metalls per crear armes o eines fins llavors impossibles. Els períodes de guerra són continus i els territoris veïns són disputats i annexionats i fan valer la gran diferència tecnològica. Un dels pobles veïns als sumeris a Mesopotàmia són els yamniki, un poble nòmada originari del Caucas. Sentint potser la pressió de les avançades armes sumèries, es veuen forçats a abandonar els seus llocs tradicionals de pastura per desplaçar-se en direcció al sol ponent. Són guerrers i ramaders. Utilitzen metalls a la llar i a la guerra, tenen vehicles amb rodes i cavalls domesticats. No són pas rivals per als sumeris, però poden passejar-se lliurement per la subdesenvolupada Europa sense trobar pràcticament cap resistència fins a arribar a la península Ibèrica. I és llavors quan provoquen el més gran genocidi que probablement hagi sofert mai aquesta terra. Segons les noves troballes d’un estudi dirigit pel genetista David Reich, de la Harvard Medical School de Boston, sobre l’any 2500 abans de Crist, i de manera brusca, tot el cromosoma Y de tot natiu de la península Ibèrica va ser substituït pel cromosoma propi dels colonitzadors indoeuropeus caucasians. Això implica que tot home, adolescent, nen i nadó mascle indígena va desaparèixer de la zona. La meitat de la població, doncs, va ser assassinada. La depressió prelitoral és segurament la via d’entrada de tot aquest exèrcit. Deuen ser molts, i probablement tot homes. Ens els podem imaginar desplaçant-se de vila en vila, de casa en casa, cremant, saquejant, degollant, forçant i violant. D’un any per l’altre van aniquilar la meitat de la població, la masculina. Les dones van sobreviure, no van marxar i amb el pas de les dècades van repoblar el país. Els que sí que van abandonar el territori van ser els invasors. La llengua pròpia del territori, l’ibèric, d’origen no indoeuropeu i per tant diferent de la dels yamniki, continua parlant-se i sobreviu parlada de mares a fills i arriba fins a l’època romana. Són anys o dècades dures per a aquelles dones que van haver d’encarregar-se soles de totes les feines per sobreviure. Probablement, abandonen la vall i es refugien al resguard de les muntanyes, on devien sentir-se més segures per iniciar una nova vida. La vall es converteix en un lloc massa perillós. D’aquella neteja ètnica no hi ha registre escrit. Les dones de llavors no sabien escriure. Però sí que ens ha arribat un altre tipus d’inscripcions, dins el nostre cos, al cromosoma Y. Tots nosaltres som fills d’aquella neteja ètnica. Ho diu el nostre ADN. Som la descendència d’aquella barbàrie. Ens hem acostumat a veure els arqueòlegs excavant i buscant informació en les pedres i en ossos fossilitzats. Ara està naixent una nova manera de conèixer la història de la humanitat, ensenyant-nos una mica dels moments en què no existia l’escriptura. La genètica ajuda l’arqueologia a reescriure el nostre passat. I en el futur, quin nou coneixement ens obriran les noves ciències? Tant de bo visqui molts anys per descobrir-ho!

Segons uns estudi del genetista David Reich, el cromosoma Y de tot nadiu de la península Ibèrica va ser substituït pel cromosoma d'uns colonitzadors sobre l'any 2.500 abans de Crist

La gran massacre