Cadascú de nosaltres tenim les nostres eines i la nostra realitat per anar sortint d’aquesta idea

Hi ha moments que la velocitat dels meus pensaments m’atabala. No us penseu pas que us estic dient que penso a una velocitat supersònica perquè tinc una capacitat cerebral altíssima i soc la rehòstia o que el món s’ha perdut una ment brillantíssima aquí entre escenaris i lletres. No, no va per aquí. Més aviat va en la idea que hi ha moments que estic molt, molt atabalada amb alguna cosa, alguna emoció, alguna cosa que no rutlla, algun pensament recurrent invasiu que ho ocupa…