Per a l’il·lustrat la glòria del grup no està mai per damunt del bé dels seus individus

Com ja hem vist dies passats, la raó, la ciència i el progrés han marcat l’evolució de la humanitat, sobretot des de fa dos segles. I han portat a l’eclosió de l’humanisme. A poc a poc els humans, aplicant la raó a la comprensió del món, ens hem anat alliberant dels dogmes, de l’obscurantisme i de la superstició. Així hem descobert que segles de guerres de religió, de croades, d’Inquisició, de pogroms, de caceres de bruixes, no tenen cap sentit ni justificació. Els ideals il·lustrats s’interessen per les persones, pels individus i per la millora del seu benestar. Per a l’humanisme il·lustrat tampoc no són acceptables l’esclavitud, la tortura, els càstigs degradants, les execucions per delictes menors, les cremes a la foguera, etc. No és pas poc progrés. A més, a mesura que la ciència va descobrint les causes d’alguns mals de la humanitat, els va trobant remei. Un remei real, no màgic. Quan passa alguna cosa dolenta –una catàstrofe natural, una epidèmia, una sequera– ja no pensem que algú (els jueus, la bruixa, l’estranger...) n’ha de tenir la culpa i ho ha de pagar. Les persecucions al diferent ja no són acceptables, encara que a vegades passin. Hem viscut un procés de millora tan important que ja el considerem normal. Els historiadors i els estadístics ens parlen d’un procés de pacificació de l’existència (amb el control efectiu dels territoris pels estats), d’un procés de civilització (quaranta vegades menys de crims violents des dels inicis de l’era moderna), d’una revolució humanitària (abolició de l’esclavitud, de la persecució religiosa, de la tortura...), d’una llarga pau general des de la Segona Guerra Mundial (malgrat les guerres regionals, cruels, però petites en comparació). I hi ha en marxa, des de mitjan segle passat, una revolució dels drets: drets civils, de la dona, dels homosexuals, dels infants, dels discapacitats... Si això és així, d’on ve tant pessimisme sense fonament que ens envolta? Hi ha molts motius, un d’ells que les notícies dolentes semblen més serioses i capten més l’atenció que les bones (la sang ven) i molts comunicadors creuen que compleixen millor la seva missió destacant els aspectes negres de l’existència. Però hi ha un motiu més profund: justament el progrés aconseguit ens permet ser cada vegada més exigents i primmirats. Quan jo era petit –ja fa molts anys– el bullying, l’homofòbia i la submissió de la dona eren generals i acceptats arreu. Només quan hem tingut relativament segures la pau, la seguretat, la llibertat i la democràcia ens hem començat a ocupar d’aquestes xacres del passat. Per altra banda, l’humanisme il·lustrat cerca el bé dels individus i aplica el principi natural de la compassió a cercles cada vegada més amplis. L’individu és important per ell mateix i ja no està subordinat al grup (la família, la tribu, la raça, la nació, el grup religiós...). La raó i la ciència ens indiquen que no hi ha res d’especialment meritori en nosaltres ni en el nostre grup. Els humans som, en el fons, tots iguals. Els homes i les dones són la finalitat i no el mitjà. Per a l’il·lustrat la glòria del grup no està mai per damunt del bé dels seus individus. Que no vol pas dir que no ens ocupem de les nostres coses, de la nostra cultura, dels nostres germans. Vol dir que ho fem convençuts que som part de la humanitat compartida i cercant la igualtat i l’harmonia entre diferents. (Continuarà)

Per a l’il·lustrat la glòria del grup no està mai per damunt del bé dels seus individus

La Il·lustració (III)