Elena Frauca, professora de dibuix i pintura

Dimarts al matí, carrer Santa Esperança, conversa a El Talleret de l’Elena, un espai de creació artística acollidor i inspirador. La il·lustradora i professora de dibuix i pintura Elena Frauca Cantó (Granollers, 1967) ordena l’espai amb cura per reprendre les activitats un cop passat Reis. Observo dibuixos i il·lustracions familiars. Alguns d’ells estan llestos per portar a la impremta. Formaran part del nou projecte literari que l’artista prepara per al proper Sant Jordi amb l’escriptora Eulàlia Canal, companya de viatge amb la qual ha publicat ja diversos treballs. Sense nom definitiu encara, el llibre tindrà com a protagonistes la Katia, l’Oliva i el Derek, dues noies i un noi que, des de la diferència, mostraran com encaren la vida diària. Amb set títols publicats –alguns d’ells amb textos de Jordi Masó i dibuixos d’Albert Juvany–, la il·lustradora granollerina continua creixent amb un estil propi que l’identifica ràpidament. Es tracta de dibuixos genuïns, alegres i plens de colors i sentiments. Fa 20 anys que s’hi dedica i encara, segons diu, continua fidel a una manera artística molt “fraucaniana de viure i veure la vida”. Cosa gens fàcil en el cas dels artistes que, a través de la pintura o de l’ensenyament d’aquestes matèries, intenten guanyar-se la vida per lliure. Pel taller hi passen una cinquantena d’alumnes amb edats compreses entre els 4 i els 80 anys. Els més petits ho fan –sobretot– per descobrir el costat creatiu d’una especialitat que ofereix, assenyala l’Elena, “moltíssimes satisfaccions”. I els més grans hi participen per perfeccionar el seu estil o “per fer realitat un desig que tenien pendent”. A vegades poc propensos a mostrar els seus treballs, la il·lustradora ja té emparaulat l’espai expositiu del restaurant Anònims per mostrar l’obra d’aquest grup d’alumnes al maig. Escoles com les de l’Elena esdevenen espais de formació no estrictament acadèmica per a aquells que senten passió pel dibuix, la pintura o l’escultura. Granollers ha comptat amb mestres ben coneguts: Joan Torrabadell, Jaume Icart, Vicenç Casals Grau, Jordi Icart, Donat Puig, Amador Garrell, Antoni Granja Llobet, Rosa Planas, Agnès Ferrer, Divina Saludas... Alguns d’aquests artistes han fet classes també a l’Escola de Pintura del Casino de Granollers Club de Ritme, entitat amb una llarga trajectòria en aquest camp. Lluny de voler fer comparacions, l’Elena s’autoconsidera “una ensenyant que intenta inculcar a través del dibuix als més petits els valors de l’esforç, la seguretat, la disciplina i la creativitat”. I no accepta que es digui que hi ha nens negats per al dibuix. “És una gran mentida. El dibuix s’aprèn treballant!”, afirma amb rotunditat. És ben conscient del camí que ha recorregut des que va començar a dedicar-se a una feina que l’omple del tot. Després de fer de mestra tres anys a l’Escola Jardí va estudiar a l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona, l’Elisava, i va descobrir les possibilitats que li oferien l’art i la creativitat. Decidida a avançar i a apostar per noves línies artístiques, es pregunta quan estarà preparada per afrontar nous reptes més enllà dels retrats estil Elena Frauca, del dibuix, i de les il·lustracions per a contes. De proves, diu que n’ha fet unes quantes, “però encara crec que no ha arribat el moment per presentar-les públicament”. Acostumada a crear personatges als quals els escriptors donen vida, l’Elena fa temps que té al cap un projecte que la il·lusiona. S’imaginen un conte o una història que sigui comprensible només amb les il·lustracions? Doncs això! De moment la pensada és a la carpeta de projectes pendents, però ja té clares algunes coses: els personatges seran nenes i nens que explicaran coses amb la seva carona rodona, els seus ulls brillants i el seus somriures contagiosos. I predominaran les emocions, els sentiments i els colors vius i alegres. Per què? Ella diu que ves a saber si són les conseqüències d’haver nascut “un dia de desembre gris i fred”, i ves a saber també si és per això que en el treball aposti sempre pel color i la llum i en la vida prefereixi la primavera i l’estiu. Mare de dos fills, Pau i Martina, de 20 i 16 anys respectivament, i parella del fotògraf Jordi Ribó, es mostra satisfeta de compartir experiències professionals amb la també il·lustradora Àfrica Fanlo. Com no podia ser d’una altra manera, la il·lustració d’aquest Vet aquí! és un autoretrat de la protagonista d’aquesta història. [caption id="attachment_157848" align="alignnone" width="450"] Autoretrat d'Elena Frauca[/caption]

Elena Frauca, professora de dibuix i pintura

La il·lustradora de sentiments