Salut primer, educació després, seguretat i estabilitat, socialització i, després, cultura.

No patiu. No em posaré a fer un tractat filosòfic i social sobre perquè és tan important la cultura a la nostra societat, a la nostra vida, a la nostra ment. No defensaré que cal l’art i la lectura i el plaer de l’espectacle en viu. Ni batallaré per la música i la plàstica i el teatre com a eines pedagògiques.
Ja fa temps que vaig entendre que, fins i tot per mi que soc un ésser devorador de cultura i que m’hi dedico professionalment, la cultura no era la meva prioritat vital. Salut primer, educació després, seguretat i estabilitat, socialització i, després, cultura. Ni pòdium pobre. I això que la defenso i hi crec i la sento i la visc i la somio, la cultura. Sóc gestora i consumidora de teatre i si em fas triar entre un dia de platja o una obra de teatre, et triaré la platja. Soc gestora i consumidora d’exposicions i si em fas triar entre un sopar amb amigues o una exposició al CCCB (per cert, meravellosa l’actual sobre vídeojocs), et triaré el sopar amb amigues. Soc espectadora de cinema a més no poder i si em fas triar entre anar-hi o tenir un sistema sanitari fort, no ho dubtaré tampoc. Soc escriptora mediocre i lectora voraç i si em fessis triar entre una indústria del llibre fortíssima o una educació pública fortíssima (tot i que segur que va lligat), triaria la segona opció.
I amb això no vull dir que no sigui important la cultura i la indústria cultural, els llibres i les llibreries (oasis són, oasis!), els cinemes, els teatres, els museus, l’art, la creació… això per mi és importantíssim. I també ho és si volem una societat mentalment rica, mentalment forta, culte, oberta (sobretot oberta) i sensibilitzada. La cultura fa això sobretot: obre la ment, la fa sensible, la fa capaç d’elevar-se, la fa valenta i crítica. Ho crec cegament. I també crec que això no és el més important. Ho hauria de ser potser, però no ho és. És millor tenir les UCI lliures i els mestres ben pagats amb unes ràtios adequades. És millor que no ens atraquin i violin cada cop que sortim al carrer.
Tanquen la cultura amb facilitat perquè mou poca gent. Sabíeu que les estadístiques diuen que només un 4% de la població va al teatre? Un 4% és poquet.
No ens enganyem. Ara ens hem posat les mans al cap perquè tancaven la cultura a la capital catalana (que sembla que només hi hagi cultura allà, però això és un altre article) i amb raó, perquè la cultura està fent les coses molt bé per reobrir i ha patit molt (no només amb la Covid-19, sinó sempre) però crec que és perquè tancar la cultura és fàcil, perquè la cultura no ens importa massa, perquè mai, pobreta, fa pòdium.