Hem d’intentar que els nostres polítics ajudin a construir el món idíl·lic que sovint hem somniat: el món dels ciutadans.

Es tracta de ser hi o no ser-hi, i comportar-se com correspon al éssers mortals d’aquest planeta anomenat Terra on, cada dia que passa és més difícil continuar caminant quan ningú és al lloc que li correspon. Hi som, aprofitem les oportunitats de viure com correspon als éssers humans, sense aspiracions divines ni de grandesa. El món d’avui personalment em fa esborronar. Pocs ens conformem amb el que som, el que tenim a l’abast. Si fessin una enquesta entre la població –que considero que seria important fer– descobriríem la disconformitat de la població. Els blancs voldrien ser negres, els rossos morens, els baixos ser més alts, els alts més petits per les dificultats que els suposa. La vida és la que cadascú intenta trobar, creada a partir de les seves possibilitats. L’enveja propicia molts desoris, és un dels pitjors pecats dits capitals que domina el món dels ciutadans. Un món sense enveges seria el paradís. Sempre he tingut clar que el més important és viure prop dels que estimes, sense afanys de grandesa ni notorietat. Cadascú de nosaltres naixem, vivim, morim a mercè de la vida i de qui la mana. No som nosaltres qui ho decidim però sí els que podem modificar-la segons quin sigui el nostre pensament i bon fer. La salut i la feina ajuden a continuar caminant per aquest món, que no és com ens agradaria però no està, a la nostra mà poder modificar. Podem col-laborar a fer que sigui millor sempre i quan la cobdícia no s’abraoni a nosaltres i ens trastoqui. El món és dels ciutadans tots, no importa color-llengua-raça. Entre tots hauríem de poder manegar-lo a benefici de tots, no d’uns pocs que sotmeten a d’altres pels motius que siguin, mai acceptables. Hem d’intentar que els nostres polítics ajudin a construir el món idíl·lic que sovint hem somniat: el món dels ciutadans. Tots. Malauradament alguns no ho veurem però confio i espero que en un futur sigui com el voldríem. La importància de viure és, doncs, l’esperança per aquest projecte pel qual molts de nosaltres hem intentat treballar en aquest món que sovint va a la deriva i obvia els més necessitats. Sí, avui, segle XXIII, continua havent-hi massa diferències. Molts, massa, obvien els pobres i els delicats de salut. Ningú té potestat sobre ningú. No oblidem que som iguals amb les diferències pertinents. Tinguem-ho present sempre. Qui sap què ens espera abans no ens toqui marxar-ne.La importància rau en la germanor entre uns i altres: blancs, negres i rossos.