La gestió de la subvenció de l’IBI és només un símptoma més que, en aquesta ciutat, el PSC necessita una mica menys de prudència i una mica més de valentia

En només uns dies acaba el període perquè les famílies en situació econòmica desfavorable puguin demanar una subvenció per al pagament de l’impost sobre béns immobles (IBI) del 2018. Es tracta d’una ajuda que el nostre Ajuntament va posar en marxa fa tres anys, després de la insistència de diversos grups de l’oposició, entre ells el d’ERC-Acció Granollers (ERC-AG). Aquell primer any vam acordar una partida de 100.000 euros, quantitat que es va reduir als 50.000 euros el 2017. Cal recordar que, llavors, l’equip de govern del PSC va redactar les bases sense tenir en compte les propostes fetes per part de l’oposició, i ja des de bon inici el nostre grup va denunciar el mal disseny d’aquesta política social. El temps ens va donar la raó, tenint en compte que els imports destinats a aquesta subvenció van quedar molt lluny d’esgotar-se: el 2015 vam atorgar 5.087 euros, mentre que el 2016 i 2017 l’import adjudicat va ser d’uns 14.000 euros a cada una de les convocatòries. En total, més de 215.000 euros destinats a aquesta subvenció de caràcter social han acabat al romanent de tresoreria. Què està fallant? Creiem que la famosa prudència socialista a l’hora de gestionar els recursos municipals va derivar en uns criteris massa estrictes per accedir a l’ajuda. Una prudència que, en aquest cas, ha perjudicat els granollerins i les granollerines. Per exemple, el 2015 s’establia, per a una família de quatre membres, uns ingressos màxims equivalents a un sou d’uns 800 euros mensuals. El 2018, aquesta mateixa família haurà de justificar que cobra un salari inferior a 1.060 euros. De quina manera, amb aquests recursos, una família amb dos menors pot estar al dia de les seves obligacions tributàries, que és una de les condicions necessàries per accedir a l’ajuda? Aquests imports màxims s’han anat incrementant lleugerament any rere any, però sense sortir mai d’aquesta por d’“estirar més el braç que la màniga”, una expressió que mai hauria de fer-se servir quan parlem de polítiques socials. Continuem pensant que són imports baixos i que s’haurien de tenir en compte aspectes tan essencials per a l’economia familiar com si existeix l’obligació de pagar un lloguer o una hipoteca. Però més enllà de l’IBI, des d’ERC-AG creiem que és absolutament necessari anar més enllà de la gestió de les ajudes de caràcter compensatori –que també són necessàries– i atacar les causes de les desigualtats. I per fer-ho, primer hem de canviar de forma significativa la manera de fer davant els reptes socials i, sobretot, vertebrar les polítiques socials de Granollers. Precisament amb aquest objectiu, l’equip de govern socialista es va comprometre amb ERC-AG a elaborar un Pla Estratègic d’Acció Social durant el 2017, un document que hores d’ara encara s’està començant a treballar. Per últim, considerem que subvencionar o bonificar determinats impostos a col·lectius concrets no és la millor via per avançar cap a la igualtat d’oportunitats. I en aquest sentit tornem a reclama l’aplicació d’una vegada per totes de la tarificació social al conjunt de les ordenances fiscals municipals. Això implicaria establir preus variables d’acord amb el nivell de renda dels contribuents per tal que el preu no sigui una barrera a l’hora d’accedir als serveis que presta el nostre Ajuntament (serveis com les escoles bressol o les activitats extraescolars). En definitiva, ens cal un millor disseny de les polítiques socials si volem avançar cap a una ciutat socialment justa. Però aquest és un repte ambiciós que requereix un esforç i una voluntat majúscules. La gestió de la subvenció de l’IBI és només un símptoma més que, en aquesta ciutat, el PSC necessita una mica menys de prudència i una mica més de valentia.

La gestió de la subvenció de l’IBI és només un símptoma més que, en aquesta ciutat, el PSC necessita una mica menys de prudència i una mica més de valentia

La importància d’un bon disseny de les polítiques socials