Les primeres dades de públic del Cinema Edison semblen prou òptimes, però cal adonar-se que han de millorar

El Cinema Edison de Granollers ha creuat el Rubicó del seu primer aniversari. A la vora d’aquest riu italià, el romà Juli Cèsar va pronunciar la seva famosa frase d’“alea jacta est” (el dau ha estat llançat), un episodi històric que s’adiu prou bé a l’equipament municipal granollerí gestionat pel Cineclub de l’Associació Cultural. Ara fa un any, l’Edison apagava els llums de la sala de l’antic Centre Cultural de Granollers i engegava la projecció de la pel·lícula Cinema Paradiso. Granollers va recuperar en aquell moment la possibilitat d’anar al cine al centre de la ciutat després de temps i temps que aquesta oferta cultural semblés exiliada als polígons comercials dels afores. Després d’un any, l’Edison tancarà l’exercici amb uns 21.000 espectadors repartits en més de 300 sessions, xifra que significa una mitjana de 70 espectadors per sessió i més de 100 títols projectats. El dau ha estat llançat i haurà d’indicar si el públic respon amb prou entusiasme.

Per celebrar el primer any de vida de l’Edison, dijous passat al vespre s’hi va projectar Cinema mon amour, un documental dirigit per Natàlia Regàs que investiga la pèrdua de sales a Barcelona. A la presentació del film, l’exdelegat de Cinematografia, exdirector de la Filmoteca i un dels participants al documental, Antoni Kirchner, va fer aquesta crida als espectadors: “Aquest cinema [l’Edison] també és vostre, no és d’una empresa, es fa entre tothom, i si vosaltres no veniu a aquest local no existirà i si vosaltres veniu existirà.”

Les primeres dades de públic de l’Edison semblen prou òptimes, però cal adonar-se que han de millorar i que la pilota es troba a la teulada dels granollerins i dels vallesans que ja són amants del cinema i dels espectadors infantils que han de descobrir la màgia del setè art en condicions, això és en pantalla gran. No té cap sentit lamentar que tanquin cinemes sense trepitjar-los mai, igual que no té sentit lamentar el tancament de llibreries si no es compren llibres o de botigues de música si no es compren discos. L’oferta de l’Edison va més enllà de l’entreteniment –que també, òbviament– i és clau que la gent s’adoni que és una eina que, gràcies al cinema, educa, culturitza, socialitza i fa ciutat.