Generalitat, ajuntaments, voluntaris i els mateixos joves han demostrat als crítics que l’arrelament funciona

Aquest dimarts 9 de març ha fet  un any que un grup d’una vintena de migrants joves no acompanyats es van acollir a la masia de Can Canal, a Sant Pere de Vilamajor. Les setmanes prèvies a l’arribada d’aquests nois una onada d’indignació sense cap mena de justificació basada en fets va esclatar entre alguns veïns de bLa por és una consellera molt dolenta que, afegida a la desinformació i als rumors sense fonament, només serveix per fer créixer la foguera de la xenofòbia i el racisme. El cas de Can Canal no va ser únic al Vallès Oriental i, malauradament, tampoc no serà l’últim. Amb més o menys crítica pública, els anuncis de centres per a persones migrants també han anat despertant recels a Sant Fost, Llerona o la Torreta, entre d’altres.

Però un any després de l’acolliment a la masia de Can Canal, que es va batejar amb el nom de Tallarol, un petit ocell de bosc, la integració està en marxa. Totes les parts –la Generalitat, els ajuntaments, l’organització assistencial Eduvic, el voluntaris que s’hi han implicat i els mateixos joves– han demostrat als crítics que l’arrelament funciona, que no és cap entelèquia ni un discurs buit. I també han corroborat que es tractava d’una pèrdua de temps i d’energia creure en els sopars de duro que hi hauria més delinqüència o escampar de forma mesquina que aquests joves venien a robar drets a la gent de tota la vida, la mateixa idea tramposa que fa córrer el populisme d’ultradreta sempre que té un micròfon al davant.

Com a mitjà de comunicació que vol contribuir al progrés d’aquesta societat, EL 9 NOU sent l’obligació d’aportar llum allà on hi ha foscor i difondre les experiències positives que ens fan créixer com a comarca. El cas de Can Canal és paradigmàtic. I ho és també perquè tothom ha d’entendre que la immigració és positiva i cal tractar-la sense desconfiança. Fins i tot la indiferència pot ser contraproduent. Si els autòctons no consideren aquests joves part de la societat, com es vol que ells l’arribin a sentir mai com a seva? La immigració forma part de la manera de ser de Catalunya des de sempre. No oblidem els nostres orígens i potser així s’evitaran fractures futures i els nouvinguts sentiran la societat d’acollida com a pròpia.