La justícia que triga no és pas justícia
“La justícia que triga no és pas justícia.” És la màxima condensada d’una sentència atribuïda al filòsof romà Sèneca que va argumentar que “res no s’assembla tant a la injustícia com la justícia tardana”. El secular col·lapse de la justícia arreu de l’Estat pot semblar una qüestió menor, un afer de jutges, funcionaris, advocats i procuradors, però cal no oblidar ni un instant que tots aquests professionals estan al servei dels ciutadans i subjecten les bases de l’imperi de la llei, les normes de convivència que haurien de fer lliscar una democràcia plena, representativa i legitimada. La sentència per la mort d’un vigilant de l’Esclat de Mollet l’any 2003 ha deixat un regust més aviat agre que posa pèls i senyals a la lentitud de la justícia.
L’autor ara confés dels fets, Isidro Giménez Fernández, de 41 anys i veí del Prat de Llobregat, ha estat condemnat a cinc anys de presó per la mort a ganivetades del vigilant de seguretat del supermercat. A les seves conclusions provisionals, la Fiscalia demanava 28 anys de presó, 24 anys per assassinat i acarnissament i 4 més per robatori amb violència. Finalment, després de l’acord de conformitat, Giménez Fernández haurà de complir una pena de 4 anys de presó per homicidi i 10 mesos i 15 dies de presó pel robatori. Han entrat en joc molts elements que expliquen la distància entre el que demanava la Fiscalia i el que finalment ha acordat. En primer lloc, que s’ha acceptat la comissió dels delictes, tot i que dues persones que van participar en el robatori encara no s’ha determinat qui són. En segon lloc, la voluntat de reparació del dany, ja que el condemnat es compromet a indemnitzar la família amb 131.000 euros. I, finalment, la dilació entre els fets –ara fa 17 anys– i la celebració del judici.
El Codi Penal espanyol parteix del propòsit d’evitar la presó als delinqüents condemnats, un propòsit civilitzat que ens acosta a les democràcies més avançades del món i que s’ha de defensar a tot preu perquè la clau de volta és en la reinserció de les persones que han comès un delicte. Per jugar a la Primera Divisió de la justícia més avançada, però, cal tenir els mitjans que aquests països avançats hi dediquen i, malauradament, no és el cas. Toca interioritzar i exigir que més jutjats i menys col·lapse vol dir més progrés i benestar.