Ens cal recordar l’altra cara de la vida, que no és fosca ni apocalíptica: per què val la pena viure

Coses que fan que la vida valgui la pena. 1. Els gelats. 2. Les guerres d’aigua. 3. El color groc. 4. Les coses amb ratlles. 5. Les muntanyes russes. 6. La gent quan ensopega. 7. Jo. La llista va començar just després del primer intent. Faria una llista de cada cosa genial que hi ha al món. Ell tot just tenia 7 anys i la mare havia fet “una cosa estúpida”, li va explicar el pare. La llista era el seu pla infal·lible perquè ella es volgués quedar en aquest món. Torno a pensar en el plantejament de l’obra Les coses excepcionals, de Duncan Macmillan, i em sembla brillant –si no l’heu vista, aneu-hi, encara està de gira–. És un raonament aparentment infantil i naïf però jo hi veig una clara arrel filosòfica. Perquè parla del valor de la vida senzilla, dels petits gestos quotidians que ens acosten a l’alegria. Són coses palpables, factibles, reals, fàcils. Poden ser foteses però la satisfacció que ens produeixen és important. Al teatre, aquest elogi de la quotidianitat en versió interactiva va creixent amb noves coses excepcionals a mesura que el protagonista es fa gran i guanya experiències i coneixences. No cal que siguin més sofisticades. El cafè amb llet del matí. Fer un arròs a Calella. Estrenar llençols. Esquiar en una pista buida. Les sobretaules. El vermut del diumenge en una terrassa assolellada. L’antropòleg Marc Augé acaba de presentar Las pequeñas alegrías, on precisament parla dels petits “instants d’alegria” que tenen a veure amb la sensació d’estar vius i de compartir. Moments de “felicitat sobtada”, en diu. Són dosis homeopàtiques d’alegria que ens permeten declarar-nos feliços, cosa que si haguéssim de fer a l’engròs, sense acotar-ho, es faria difícil, tenint en compte com està el món. La llista de coses merdoses també és llarga. 32 nens han mort de fred als camps de Síria. Abusos, abusos, abusos, dins i fora de l’Església. La indignitat del trasllat dels presos polítics i les seves condicions. El judici. Trump. Murs. Desigualtat. Extrema dreta. Per això quan llegeixo una notícia sobre l’increment de casos de càncer i què podem fer-hi preventivament (no fumar, no beure, fer esport, poc sol, bona alimentació, evitar el sobrepès) em ve al cap Les coses excepcionals. Perquè a vegades ens cal recordar l’altra cara de la vida, que no és fosca ni apocalíptica: per què val la pena viure. Que la prevenció no ens faci perdre l’alegria. La llista serveix per anar apilant blocs al cantó feliç de la balança. Veure caminar el teu fill per primer cop. Les olives. Que nevi. La nòmina de l’agost. Compartir un vi. Preparar un viatge. Celebrar anys. Que la llista sigui infinita.

Ens cal recordar l’altra cara de la vida, que no és fosca ni apocalíptica: per què val la pena viure

La llista infinita