D’on neixen les històries? Què mou a escriure-les?

Dilluns 6 de desembre de 2021
Tarda
Se celebra el Dia de la Constitució amb un cop de porta a cap possible reforma. Finalment, m’he decidit i he agafat els vols a Florència per aquest Nadal. Encreuem els dits! Aprofito el pont per posar la casa una mica al dia, feia dies que no tenia temps de res amb tantes hores a l’altell dedicades a la revisió.

Dimarts 7 de desembre de 2021
Nit
Fa sol i convida a estar-se al jardí. He tret les herbes del parterre, els narcisos ja despunten. He entrat les plantes més delicades al porxo o a l’entrada de casa. Hem cobert amb plàstic les buguenvíl·lees de la terrassa de l’altell. Ara ja pot fer fred!
A la tarda hem anat a fer un volt a Girona. Hem travessat l’Onyar pel pont més pròxim a l’església de Sant Feliu. La vista era encisadora. Els llums del pont s’emmirallaven a l’aigua. No feia gaire fred. Hi havia gent a les terrasses, algunes paradetes d’artesans, les botigues obertes i vianants amb la justa mesura per poder passejar tranquil·lament.

Dimecres 8 de desembre de 2021
Nit
Continuen les llargues cues per vacunar-se després d’entrar en vigor el passaport Covid. Sembla que la variant òmicron és de transmissió més ràpida que la delta, però no més nociva. Al matí he fet el Dietari i l’he enviat. Hem anat a Can Noguera a dinar. He passat la tarda llegint i mandrejant al sofà, ho necessitava tant com respirar. Com que aquesta setmana van venir a netejar la xemeneia, hem encès la llar de foc, que és el complement perfecte a les tardes de sofà i lectura. Aquesta nit s’ha inaugurat el gran estel de vidre de la Torre de Maria de la Sagrada Família. Hauria estat bonic que per celebrar-ho haguessin obert totes les esglésies per acollir la gent que dorm al carrer.

Dijous 9 de desembre de 2021
Capvespre
El pare va néixer tal dia com avui de fa 82 anys, m’agrada recordar-lo ballant junts al menjador, mentre sona una de les músiques que a ell li agradaven. Acabo de llegir Entre les ombres, del Xulio Ricardo Trigo (Alrevés Editorial, 2021), la segona novel·la negra que publica a Crims.cat. Totes dues protagonitzades per la policia i fotògrafa Erika Ernemann. L’he trobada altament addictiva. De manera que buscaré la primera. Està ambientada a finals dels anys 60 entre París, Berlín, Budapest i Ucraïna. El llibre té la mirada de fotògraf del Xulio: els tons clarobscurs, el record de fotògrafs famosos (Brassaï, Cartier-Bressson…), la referència als models de càmeres fotogràfiques… Però és molt més que tot això, són ambients sòrdids perfectament detallats, personatges amb un rerefons psicològic profund, màfies molt ben organitzades, la recerca de la pròpia identitat, desig, risc i misteri… Adrenalina en estat pur! I una frase que només podria escriure un apassionat de la imatge, com en Xulio o l’Erika: “Estimat, passi el que passi entre nosaltres, de la fotografia sempre te n’hauràs de sentir gelós.”

Divendres 10 de desembre de 2021
Tarda
Al matí vaig de visita a l’Institut del Cor de Maria de Sant Celoni. Tinc una xerrada amb els alumnes de tercer ESO per parlar del procés creatiu. Entren del pati tranquil·lament i van seient. Començo parlant jo, per trencar el gel. En Joan, el seu professor de llengua, de tant en tant em fa alguna pregunta. Ells escolten molt atents i de mica en mica es llencen a fer les primeres preguntes. Em sento còmoda conversant amb ells i m’adono que ells també, perquè les preguntes flueixen de manera natural. Volen saber d’on neixen les històries? Què mou a escriure-les…? Qui sap si entre ells hi ha un futur escriptor?

Dissabte 11 de desembre de 2021
Nit
Dinem d’hora, a la tarda m’han convidat a signar a La Fàbrica Damm. Hi ha un bon seguiment de les mesures covid, amb aforament limitat. Això fa que hi hagi molta menys gent que altres anys. Després hem fet un volt per Barcelona: plaça Catalunya, les Rambles, la plaça de la Catedral… Estava ple de gom a gom i em plantejo molt seriosament per què serveix dictar mesures a alguns llocs, com a la cultura, i després anar pel carrer o al transport públic com un ramat.

Diumenge 12 de desembre de 2021
Capvespre
Al matí baixo fins al mercat de Sant Antoni de Vilamajor i soluciono algun regal d’amics invisibles. Fem barbacoa i feia tan bo que encara hem pogut dinar a la terrassa. A la tarda tinc una videotrucada per parlar del projecte nou, aquell que encara no us he pogut explicar i que me’n moro de ganes. Només dir-vos que anem fent camí.