Dietari de l'okupa de l'altell

Einstein, Edison, Dalí i altres genis de la història feien migdiades curtes / imatge: Silvio Severino (Saatch Art) Dilluns 2 de juny de 2025TardaAhir TV3 va emetre el documental L’escola inclusiva. Actualment, l’escola ordinària atén tots els alumnes siguin quines siguin les seves necessitats. Que és com creiem la majoria dels mestres que ha de ser. Però perquè aquesta inclusió sigui efectiva s’ha de fer en condicions. Cal més personal per atendre degudament la diversitat d’alumnat que hi ha als centres. Això vol dir més pressupost en educació perquè la inclusió pugui fer-se bé. S’està sostenint el que no és sostenible sobre la salut mental del professorat, que fa funambulisme per cobrir les mancances del sistema. Si volem una educació de qualitat tenint cura de cada infant com correspon, cal més inversió. Dimecres 4 de juny de 2025NitD’aquí a una setmana, farà un any que vaig rebre el Premi Nèstor Luján amb la novel·la El cor del balneari. Aquesta tarda presento el guanyador del premi d’enguany, Ernest Prunera, amb Quan s’allunyi la tempesta. Sempre és un plaer que un company et demani que el presentis, però en aquesta ocasió té l’afegit simbòlic de passar el relleu. I és un luxe poder-ho fer a la llibreria Ona, on he presentat moltes de les meves novel·les i on sempre m’han fet sentir com a casa. La novel·la està ambientada al segle IX en el que podríem anomenar els orígens de Catalunya. Després de la mort de Lluís el Pietós (fill de Carlemany), l’Imperi Carolingi es disgrega entre els fills (Itàlia, Germània i França). Retrata un moment de lluites pel poder a França, a la Marca Hispànica i amb els sarraïns a Hispània. El protagonista, en Marwan, un jove sarraí de 19 anys, fill petit del governador de Tudela i d’una dama cristiana de Pamplona, us seduirà des de l’inici. El llenguatge és molt cuidat, en alguns moments, fins i tot té amb un aire poètic. Us recomano aquesta novel·la que fuig dels cànons de l’èpica i la guerra, per centrar-se més en les persones, i les passions i les misèries que fan moure la vida. Dijous 5 de juny de 2025NitA la tarda, hem anat als banys termals de l’Aire a Barcelona, un regal de Reis pendent. Ha estat fantàstic poder gaudir de dues hores de bany en piscines de diferents temperatures i d’un massatge en aquest temple de la relaxació. Situat en un antic magatzem de finals del segle XVIII al cor de la ciutat. Ideal per desconnectar i acabar de carregar piles per aquest mes de juny tan atapeït. Divendres 6 de juny de 2025NitA la tarda, celebrem els 39ens Jocs Olímpics de l’Escola Torre Roja al camp de futbol de Sant Antoni de Vilamajor. Les imatges aèries del dron mostren la magnitud de tot plegat: la gran quantitat d’alumnes, famílies, mestres, col·laboradors... Així com la feinada que representa. L’emoció dels participants fa que any rere any celebrem aquesta festa que hem hagut d’anar adaptant amb el pas dels anys. Dissabte 7 de juny de 2025TardaAl matí hem anat a la Fira de la Ratafia de Centelles. Hem fet un tast de ratafies. Hem jugat a descobrir quines plantes s’utilitzen en l’elaboració. Estaven amagades rere un número, i déu-n’hi-do. I abans de marxar hem comprat alguna planta que no teníem per al racó de les aromàtiques del jardí. Diumenge 8 de juny de 2025CapvespreAvui fa 100 dies seguits que baixa aigua a la riera de Vilamajor, això feia molts anys que no passava. Tota la vida la mare ens ha explicat que la besàvia, Maria Tramunt, feia una migdiada curta. S’asseia amb unes claus a la mà i deixava el braç penjant. Quan els dits s’afluixaven, deixaven caure les claus sobre el mosaic. I això volia dir que havia arribat el moment d’aixecar-se. Ja s’havia acabat la migdiada. Llegeixo al National Geografic España que Einstein, Edison, Dalí i altres genis de la història han fet servir mètodes similars per fer migdiades curtes (sostenir una cullera, una pilota o algun altre objecte sobre una superfície que produís soroll en caure) com a mètode per estimular la creativitat. La meva besàvia no va conèixer Einstein ni Edison ni Dalí. Va néixer l’any 1888 a Sant Antoni de Vilamajor, a Can Tramunt. No va anar a la universitat. Va viure a pagès tota la vida. Però tenia la saviesa que dona la vida en contacte amb la natura i d’escoltar el propi cos. En el Quadern 10 del Centre d’Estudis CESPV “Llocs i noms de Sant Pere de Vilamajor” d’en García-Pey diu que el topònim Tramunt, ja apareix citat en el document de la requesta d’Ervigi del segle X. (“in tresmunto”).

Dietari de l'okupa de l'altell

La migdiada de la besàvia Maria i d’Einstein