Dietari de l'okupa de l'altell

Que el llenguatge no és només comunicació, que és també pensament. Per això llegir és viure / Imatge: Adam Collier Noel (Saatchi Art) Dilluns 14 d’octubre de 2024TardaHi ha setmanes que fa vertigen començar-les, que no saps ni com les acabaràs, i aquesta n’és una. Feia temps que no tenia una setmana tan saturada. Preparo la conferència que pronunciaré per a les jornades de Tarragona. Explicaré el procés d’escriptura d’El cor del balneari. Dimarts 15 d’octubre de 2024NitAnem cap a la biblioteca de Puig-Reig, em presenta la Montse Garcia Lladó. Hi ha poca gent, però soc conscient que és una zona on se’m coneix poc. És important que els hagi agradat la presentació i hagin comprat el llibre, si el gaudeixen el recomanaran. Aquesta és la millor promoció: el boca-orella. Celebro el sant amb un soparet abans de tornar cap a casa. Dimecres 16 d’octubre de 2024TardaEscric el Dietari de l’okupa de l’altell. Dijous 17 d’octubre de 2024TardaAnem amb els mestres de l’escola a la Torre Roja, el campanar de l’església. L’Higini Herrero, el coordinador del Punt d’Informació La Mongia de Sant Pere de Vilamajor, ens en fa la visita guiada. Divendres 18 d’octubre de 2024TardaA primera hora, baixo en cotxe a Tarragona. No m’agrada conduir, però amb les obres del túnel de Roda de Berà m’estimo més no jugar-me-la. Arribo aviat. Faig un tallat descafeïnat i vaig al lavabo.Les jornades “Escritoras en la universidad” de la facultat de Filologies romàniques de la Rovira i Virgili comencen amb la ponència de Rosa Roig, escriptora i impulsora del projecte europeu Women’s Legacy, que treballa per donar visibilitat a les dones a l’educació secundària. Després, la psicòloga i filòloga Mamen Horno ens parla del seu assaig Un cerebro lleno de palabras. Que el llenguatge no és només comunicació, que és també pensament. Per això llegir és viure. L’escriptora Care Santos ens llegeix un text de la seva web, En què consisteix escriure, em pregunten: “Tu et lleves i escrius. Tant si plou com si venteja com si brilla un sol impertinent que convida a sortir, tu escrius. Al matí, a la tarda, al vespre, escrius. Si et fa mal la panxa, escrius. Si has de posar una rentadora, escrius. Si faries bé de trucar nosequí, escrius. Si no pots suportar l’angoixa, escrius. Si ets immensament feliç, escrius (més distreta i, segurament, pitjor). Mentre se’t crema el dinar, mentre algú altre passa l’aspiradora, en hores sense dormir, escrius. Mentre el món no calla, escrius...” I sí, és això per a tots els que hem fet de l’escriptura una manera boja de viure.Anem a dinar amb la Coia Valls i el Xulio R. Trigo. A tarda, la conferència de la Juana Escabias, dramaturga. I seguidament la Coia Valls, que fa una fantàstica exposició de l’escriptura, centrada en la seva novel·la Les torres del cel, que parla de la fundació del Monestir de Montserrat que enguany celebra el mil·lenari. I jo exposo l’última. Pensava que no arribaria el moment. He anat prenent valerianes. I semblava tranquil·la. Al final, la Coia i el Xulio s’han pogut quedar a escoltar-me. I en acabar, cap al cotxe i camí de tornada. Contenta d’haver superat la prova més difícil d’aquesta setmana. Dissabte 19 d’octubre de 2024NitA la tarda, faig la ruta literària d’El cor del balneari per Caldes de Montbui organitzada pel Museu Thermalia amb motiu de la festa major. Es va fent fosc mentre passegem pels escenaris de la novel·la, mostrant algunes postals antigues i llegint algun paràgraf del llibre. Molts dels assistents eren veïns del poble i hi han participat explicant records i anècdotes. I s’acaba un altre dia intens i emotiu. Al poble i a la rodalia, hi ha una avaria que afecta l’internet. Per tant, no puc compartir les fotografies a les xarxes. Diumenge 20 d’octubre de 2024TardaAvui, el dia ens torna a acompanyar, fa sol i calor. I me’n vaig cap a Can Draper, a l’Ametlla del Vallès. Marxo abans perquè encara no s’ha resolt l’avaria de la xarxa d’internet i quan arribi a l’Ametlla aprofitaré de fer les publicacions que tinc pendents. L’organització de l’Ateneu Cingles de Bertí ha preparat el vermut cultural amb molta cura on presentaré El cor del balneari. Al pati tancat de la majestuosa masia, hi han disposat un petit escenari, just davant d’una buguenvíl·lia i tot de cadires, fa goig de veure el públic. La Lola Tressserras em presenta. Ahir va venir a fer la ruta literària a Caldes. Analitza la novel·la al detall. Quina alegria que en faci tan bona valoració. Quin bany d’amor. Que bé que m’ha anat després d’una setmana d’un ritme tan bèstia.

Dietari de l'okupa de l'altell

La millor promoció: el boca-orella