| 17:00
Opinió

El judici no pot amagar que continuen fent falta més recursos en l’atenció a les dones violades o maltractades

La mort de Vianca Alejandra Roca arriba a judici

El 9 de setembre de 2018 va aparèixer a la llera del riu Congost el cos sense vida de Vianca Alejandra Roca, una jove de 25 anys, amb un fill, i veïna de Granollers. Al judici que comença aquest divendres a l’Audiència de Barcelona, la fiscalia demanarà una pena de 26 anys de presó per a Joel Rafael P.A., acusat de la mort de la que havia estat la seva parella. Per al ministeri públic, és culpable d’un delicte d’assassinat amb traïdoria i d’un altre de maltractament habitual. Pel primer delicte, es demana una pena de 24 anys de presó i pel segon, dos anys més. Un jurat popular tindrà la responsabilitat de fixar si l’acusat és culpable o no. La família de Vianca exercirà com a acusació particular i la Generalitat s’ha personat com a acusació popular.

Les circumstàncies del cas de Vianca Alejandra Roca van empènyer desenes i desenes de vallesans a mobilitzar-se mentre figurava desapareguda –el seu cos no va aparèixer fins al cap d’uns mesos després d’una riuada– i també en van empènyer uns quants centenars més a concentrar-se a la Porxada per denunciar la situació “de desempara i invisibilitat” de casos com el de Vianca Alejandra i per lamentar que es normalitzi que les dones siguin assassinades. La xarxa de suport a la jove, formada per organitzacions socials i polítiques i col·lectius feministes, va mostrar en un manifest que la mort de Vianca Alejandra representava una situació alarmant i que no es tractava d’un fet individual o particular: “Aquest és un fet polític i col·lectiu, que afecta directament la seguretat i el benestar de tots els veïns i veïnes.”

Cal vetllar escrupolosament per la presumpció d’innocència de l’acusat. I per això mateix és encoratjador que al judici estigui prevista la compareixença d’una trentena de testimonis, entre els quals dos policies locals de Granollers i una desena de mossos d’esquadra que han participat en la investigació.

Han passat quatre anys des que va perdre la vida la jove granollerina i s’ha de reconèixer que s’han fet alguns avenços, sobretot legislatius i de conscienciació social, pel que fa a la violència de gènere. Però que es jutgi ara la seva mort no pot amagar que continuen fent falta més recursos en l’atenció a les dones violades o maltractades i que el desballestament del patriarcat continuarà sent una lluita sostinguda en el temps.