Per què desvinculem la Castanyada de Tots Sants i del Dia de Difunts? És per por de parlar de la mort

La Castanyada és una festa tradicional catalana que se celebra per Tots Sants. Té punts de contacte amb altres festes, com la Castanhada occitana, el Halloween anglosaxó, que té el seu l’origen en el Samhain celta, o el Magosto de pobles del nord d’Espanya. Les interpretacions de la festa són diverses. Algunes, vinculades a la natura, fan notar el final de temps de collites, l’arribada de la tardor o l’inici del temps de descans de la terra. Algunes altres, lligades a creences i sentiments religiosos, són celebracions per recordar els morts de la família. Antigament, es resava el rosari en família mentre es torraven les castanyes. Moltes escoles fan la Castanyada –i algunes Halloween, més divertit per a la canalla– relacionant-la amb la tardor, però sense lligar-la a Tots Sants i menys al Dia de Difunts. Però les tres celebracions van vinculades i la tradició diu que és moment de trobada de la vida i la mort, per això per Tots Sants anem al cementiri a recordar els nostres morts. El dia 1 (Tots Sants) els vius visiten els morts i el dia 2 (Dia de Difunts) els morts visiten els vius. Els qui no practiquen cap religió també van al cementiri perquè recorden que són aquí gràcies als que ja no hi són. És una forma de mantenir-nos enxarxats en el gran filat de la vida i la mort. Per què hem desvinculat la Castanyada de Tots Sants i del Dia de Difunts? No és una qüestió de religió o de laïcitat, és per por de parlar de la mort. No cal una visió religiosa de la festa, només cal recordar el sentit tradicional. L’escola ha de ser laica però continuem envellint i morint i cada persona encara la mort d’acord amb les seves creences. Podem aprofitar moments del nostre tradicionari per parlar, a l’escola, de la mort i és bo fer-ho de manera festiva o en moments que no ens hagi batzegat una mort propera. Cal parlar de la mort, de la pèrdua o de la malaltia, perquè allunyar-la de l’escola o del pensament no ens donarà ni salut ni vida eterna. L’escola ha d’apostar per la vida i per fer-ho s’ha de tenir present la mort. Tota educació ha de ser educació per a la vida perquè la seva finalitat es trobar sentit a la vida i mostrar maneres de viure-la gaudint d’aquest sentit. Però som finits, la vida només té sentit si té un final, és a dir, si hi ha mort. Mort i vida van de la mà, com la Castanyada (Tots Sants) i el Dia de Difunts.

Per què desvinculem la Castanyada de Tots Sants i del Dia de Difunts? És per por de parlar de la mort

La mort i la Castanyada