L’infant arriba a l’escola carregat d’allò que ha heretat de la família, el seu primer espai d’educació

El pes físic que cada infant porta a la motxilla és fàcil de comprovar i si no disposa de forces es pot recórrer a la motxilla sobre rodes. Però què passa amb el pes invisible que porta des de casa a l’escola? Què passa amb el pes emocional i racional que impregna el seu cos i la seva psique? Què hi porta cada infant, a la seva motxilla interior? Ho hem dit altres vegades, cada infant és singular i arriba a l’escola carregat de tot allò que ha heretat de la seva família, que és la seva primera i essencial comunitat d’afecte, el seu primer espai de benvinguda i educació. Per poc temps que porti viscut, l’ha viscut immers en una forma de crear i practicar valors i normes i en una manera de nomenar i fer les coses. Podem dir que ha nascut en una cultura. L’infant és acollit sota el paraigua d’una cultura, que li anirà conferint la seva pròpia empremta cultural des del mateix moment del naixement. De fet, des del moment de la concepció. L’infant que arriba a l’escola porta a la seva motxilla una forma de relacionar-se amb el seu pare i una altra amb la seva mare, diferenciades entre elles, potser més fortament en funció del lloc i cultura d’origen de la família. Hi porta un sistema educatiu familiar, que pot anar des d’un estil autoritari a un estil massa permissiu, passant per diversos estils democràtics; alguns castradors i altres sanament fèrtils. Hi porta uns principis de disciplina, potser nascuts en la pròpia autonomia o en la imposició de normes externes, de pressions, de recompenses, xantatges, etc. Hi porta un forma de passar el temps lliure, de relacionar-se amb els amics i els amics dels pares o amb altres familiars. Hi porta, sobretot, una forma de viure les tristeses, les alegries, les sorpreses, les pors i temors, les angúnies i els fàstics. Hi porta una manera de comunicar-se: potser un lèxic ric i una capacitat de selecció, combinació i organització de les paraules espectacular o potser no pot explicar què va fer el cap de setmana perquè no té lèxic ni referents que li permetin la narració ordenada. En fi, cada infant porta, a la seva motxilla, una manera de pensar i entendre el món que pot ser que mantingui sintonia amb la que se li donarà a l’escola, però també pot ser que li representi un xoc de difícil encaix. Els i les mestres hem d’acollir i estimar tots els infants, i fer-nos càrrec de la seva motxilla.

L’infant arriba a l’escola carregat d’allò que ha heretat de la família, el seu primer espai d’educació

La motxilla de cada infant