El general Sargandía, el 'carnisser del Pallars', va matar 67 persones a la comarca

Doncs això, que dimecres vaig conèixer la Nati. A la travessera de les Corts, enmig de la gentada convocada per Tsunami Democràtic abans del Clàssic. Em veu i em crida. I em deixa anar: “Tu no feies un programa a la tele sobre la Guerra Civil?” Sí. Trinxeres. Per a TV3, amb el Marc Juan i el Carles Costa, responc. Vam recórrer els 350 quilòmetres de l’últim front de la Guerra Civil a Catalunya, des del Pirineu fins al delta de l’Ebre. Un front consolidat la primavera del 1938, quan les tropes franquistes van arribar al mar Mediterrani, a Vinaròs, van trencar el territori de la República en dues parts i Catalunya va quedar aïllada. Un front que resseguia, de nord a sud, els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. La Nati és d’Espot, el seu pare, d’Isavarre, i la mare, de Sorpe. Joan Paulet, el pare, va anar a parar a Espot després de recórrer un parell de pobles del Pallars. A Esterri d’Àneu hi va aprendre a fer de fuster i a Escaló hi va obrir una fusteria. Cansat dels impagaments dels clients, va acabar establint-se a Espot, treballant a la central hidroelèctrica, que es va posar en servei en dues fases, el 1951 i el 1955. El setembre del 55 va inaugurar la instal·lació Francisco Franco. La Nati i els nens i nenes del poble el van anar rebre amb banderes espanyoles. I en Joan, el pare, com a treballador de la central, va dinar al costat del dictador. En el primer capítol de Trinxeres, vam arribar a Isavarre. Sabíem que quan les tropes franquistes es van plantar al Pallars, s’hi va instal·lar el terror. I que el general Antonio Sagardía, cap de l’exèrcit franquista a la zona [a la foto d’aquest article], en va ser el principal responsable. “Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia”, va dir el carnisser del Pallars. I en va matar 67. Deu, en un camp a tocar de la borda d’Espar, a Sorpe. La Nati m’explica que ja està jubilada. I que és des que s’ha jubilat que ha començat a furgar en la memòria personal i emocional. Saber què va passar fa 80 anys al Pallars. Diu que a casa mai no s’havia parlat de res. El silenci de la por. M’explica que els franquistes es van endur molts homes d’Isavarre, entre ells el seu avi, Joan Paulet i Huguet. M’explica que el seu pare, que llavors era molt jove, va anar a portar-li menjar on se suposava que eren retinguts. I que un militar li va dir: “Ya han comido.” Però ja eren morts. Afusellats i enterrats a la fossa comuna al voral d’aquest camp a tocar de Sorpe. “No hi he anat mai al camp on hi ha el meu avi”, diu la Nati. “Però per això soc avui aquí”, a les portes del Camp Nou abans del Clàssic.