Una economia diferent s’està obrint pas. Una economia que té com a objectiu el bé comú i que respecta els límits del planeta finit en què vivim

Durant les últimes setmanes, s’han celebrat a la comarca, a Granollers, a Montornès..., diferents fires d’Economia Social i Solidària. Entitats, associacions, cooperatives i petits productors s’han reunit per exposar les seves activitats, el seu treball... Fa temps que sentim parlar de l’Economia Social i Solidària; sovint s’utilitza la frase per donar un caràcter de bondat moral a un projecte, però moltes vegades no es va més enllà de l’enunciat, sense concretar què vol dir ni quines repercussions socials té. A grans trets podem dir que l’Economia Social i Solidària consisteix en un conjunt d’iniciatives que tenen com a prioritat satisfer les necessitats de les persones per sobre del lucre i del benefici. Aquest és el principi fonamental: posar l’economia al servei de les persones i del bé comú. Per portar-ho a terme l’ESS sovint pren forma a través d’entitats que tenen un important component social, com ara cooperatives, empreses de propietat col·lectiva (de productors/es, consumidors/es o usuaris/àries), associacions orientades als serveis socials, xarxes d’intercanvi, horts comunitaris, sistemes de gestió comunal, pressupostos públics participatius, etc. Entitats, associacions i empreses que pel seu funcionament econòmic expliciten d’una manera clara valors com ara: l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació o el compromís amb la comunitat i amb el medi. A grans trets podem dir que l’Economia Social i Solidària es caracteritza per: Una gestió democràtica i participativa del projecte, de l’entitat o de l’empresa. Les decisions no són preses jeràrquicament pel jefe, pels accionistes o pel consell d’administració. El funcionament democràtic és innat a l’ESS. Una economia orientada al servei de les persones, és a dir, en la qual el principi de l’economia no és el guany personal o corporatiu, sinó l’equitat dels recursos i la seva explotació d’una manera sostenible, i per tant converteix el treball en un instrument de satisfacció de les necessitats humanes, enteses com aquelles que possibiliten una vida plena i digna per a les persones, i no en una explotació de les persones per capitalitzar a només alguns. El compromís amb la comunitat. L’ESS pretén una vida més equitativa i d’igualtat d’oportunitats per a tothom. Fins ara ha sigut la cara més visible de l’ESS, ja que sovint les organitzacions que practiquen l’ESS ho han fet, tot creant treball, per donar suport a múltiples causes socials o amb el finançament d’iniciatives de solidaritat amb països empobrits. Actualment, però, l’ESS va més enllà i en el nostre país trobem iniciatives d’ESS en diferents sectors de la societat, com ara el de l’energia, el de l’alimentació, el de la cultura i fins i tot el de les finances. Evidentment l’ESS no és l’economia dominant ni majoritària al món, però tampoc no és insignificant, ni qualitativament ni quantitativament, al contrari. A Catalunya moltes d’aquestes entitats s’han ajuntat a través de la Xarxa d’Economia Solidària, la XES, una organització formada per més de 300 entitats que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, amb el medi ambient i amb els territoris i que funciona amb criteris d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Es calcula que actualment representa ja el 10% de l’activitat econòmica del país i està present en totes les fases del cicle econòmic. - En la producció, treballen en una producció cooperativa o propietat col·lectiva de les persones treballadores de l’empresa. - En la comercialització, promouen un comerç just, sigui entre productors i productores tant del Nord com del Sud. - En el consum, es distingeixen per un consum responsable, cooperatiu, ecològic i solidari, però també en la reducció del consum. - En el crèdit, funcionen a través de finances ètiques. - En la moneda, impulsen monedes socials i locals, i tenen cura dels béns i de la gestió del patrimoni comú. - En la distribució de l’excedent, promouen els pressupostos participatius i altres maneres de distribució participativa i solidària. En un excel·lent estudi publicat recentment per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, titulat “L’economia social i solidària a la comarca del Vallès Oriental”, es destaca que per la seva forma legal (associacions, cooperatives, fundacions…) quasi 4.000 entitats estarien en condicions de portar a terme un tipus d’economia social i solidària, i s’observen 38 iniciatives sociocomunitàries que “es troben altament arrelades al territori, moltes d’elles dedicades a grups de consum alternatius, solidaritat ciutadana i moviments antidesnonament gestionats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, espais autogestionats i també grups dedicats al medi ambient, a l’energia o bancs del temps”. Una economia diferent s’està obrint pas. Una economia que té com a objectiu el bé comú i que respecta els límits del planeta finit en què vivim. Una economia solidària que contempla una nova manera de produir, de distribuir i de consumir, Una economia que representa una alternativa viable i sostenible per satisfer, a la vegada, les necessitats individuals i globals. Una bona manera de construir el país.

Una economia diferent s’està obrint pas. Una economia que té com a objectiu el bé comú i que respecta els límits del planeta finit en què vivim

La necessitat de l’economia social