Aferrats a la ciència, la llum arribarà. I vencerem la nit.

No és una frase meva. Tant de bo, perquè la trobo preciosa. És de Manuel de Pedrolo. La va afirmar ens uns temps que no tenien res a veure amb els de la Covid-19, òbviament, però que també eren foscos, eren nit. Una nit diferent, és clar, perquè, de foscors, n’hi ha de moltes classes, però que també els feien enyorar la llum. Jo l’enyoro, la llum, i l’estimo però no l’he perdut, del tot, de vista. Perquè si bé la nit a la qual ens avoquem ara, n’és de fosca, no serà fosca eternament o sense data de finalitzar. Ja sé que em direu que no tenim ni idea de quan tornarem a la normalitat i a la llum, que el confinament s’allargarà sine die, que no tornarem a les escoles aquest curs, que la temporada teatral ja està perduda, que no cal que pensem en les vacances de l’estiu, que qui sap la tardor, que potser ja el 2021… ja les he sentit totes, les frases dels pessimistes –o dels realistes–, i malgrat això us diré que la podem veure, la llum. El 2021, si voleu, però té llum. La podem veure, hi podem posar data. No és una incertesa eterna. I per tant, lluny si voleu, però hi ha llum. Sí que és una nit fosca quan tens algú malalt. O quan algú que estimaves ha mort en soledat. O si treballes enfrontant-te a la veritable foscor d’aquests temps: l’epidèmia. Sigui de cara al públic en un supermercat o en una farmàcia o sigui al peu d’urgències, als CAP o a les UCI. I malgrat tot això, aferrats a la ciència, la llum arribarà, també. I vencerem la nit. Venceran la nit. Mentrestant, nosaltres endreçarem armaris i farem neteja. Posarem en ordre els plats del dret i del revés i revisarem les joguines de quan els nostres fills eren petits, amb nostàlgia. Aquests dies de foscor la nostàlgia ens inunda. I millor que sigui la nostàlgia que no pas la por. Pedrolo va escriure una novel·la que tots hem llegit a l’institut i que per a mi és una meravella que és Mecanoscrit del segon origen i sincerament crec que no arribarem pas a tant. Aquesta foscor durarà tan poc –encara que ens sembli llarguíssima– que no canviarà res, que no tindrem un nou origen ni un nou món ni tan sols una nova llum, que on anirem a parar serà la mateixa llum esmorteïda que teníem fins ara. Això de cara a fora, s’entén. De cara a dins de cadascú, que ens serveixi aquesta nit que durarà massa per obrir una llum que estimem de veritat.

Aferrats a la ciència, la llum arribarà. I vencerem la nit.

“La nit ja dura massa i som gent que estimem la llum”