El gran repte de rehabilitar al centre de Granollers serà mesclar les tipologies actuals amb noves formes d’habitar que no existeixen ara mateix

En les mateixes condicions, on aniria a viure? En un pis reformat al centre de la ciutat sense aparcament, però amb tots els serveis al meu voltant, o en un de reformat als afores on hagi d’agafar el cotxe tot el dia per accedir als serveis? Sembla una pregunta transcendent, però fins fa poc, en l’urbanisme no es podia plantejar, ja que totes les construccions d’obra nova o de reforma estaven obligades a vincular-se a un aparcament privat, independentment de la seva ubicació. Però la societat comença a demanar altres models d’habitatge per adaptar-se a noves tipologies familiars i estils de vida, que no troben lloc als models actuals, i potser no tots ells necessiten un aparcament de vehicle privat. I la tendència per als propers anys sembla que anirà a més. En grans ciutats d’Europa, moltes persones ja han decidit prescindir del vehicle personal. El cotxe privat vist com un element de prestigi el segle passat, actualment s’ha convertit en un element quotidià però no imprescindible. La tecnologia, la proximitat, les alternatives de transport individuals i col·lectives han donat lloc a noves formes de mobilitat, que aniran en augment en els anys futurs. I molts ajuntaments ho han entès així, i han deixat de pensar en el vehicle privat com a element generador de les ciutats, i han prioritzat l’espai públic com a espai de relació entre les persones. L’Ajuntament de Granollers, prenent l’experiència del darrer Pla General, i aplicant les idees dels successius plans de mobilitat i de pacificació del centre urbà, ha flexibilitzat les demandes d’aparcament privat a les reformes que s’executin al centre. Sense l’obligació de vincular un aparcament a l’obra pretén incentivar la rehabilitació del centre urbà en diversos vessants, com ara aconseguir que les plantes pis dels comerços es puguin rehabilitar i no quedin desocupades. Els usos d’habitatge al centre no suposen despesa extra per al consistori, ja que els equipaments ciutadans ja estan construïts, les instal·lacions estan a la porta i els transports col·lectius són a la cantonada. Sense cap mena de dubte és millor aprofitar la trama consolidada que desenvolupar noves trames urbanes, contenint els límits de la ciutat i permetent preservar i incorporar el medi natural pel gaudi de tota la ciutadania. El gran repte en aquestes rehabilitacions serà mesclar les tipologies actuals amb noves formes d’habitar que no existeixen ara mateix a la ciutat construïda, incloure noves mobilitats urbanes més sostenibles que consolidin els plans de pacificació i mobilitat, i en la recuperació de l’espai públic amable per a la ciutadania. La solució a la mobilitat de llarga distància ens l’han de donar els transports col·lectius o la tecnologia aplicada als vehicles compartits. La flexibilització de les normes ha de permetre una ciutat més adaptada a les demandes actuals, i donar resposta a totes les situacions i ser capaç d’adaptar-se a les necessitats futures. L’objectiu ha de ser repensar la ciutat des de les persones i no des del vehicle privat. Aquesta és la línia de treball.

El gran repte de rehabilitar al centre de Granollers serà mesclar les tipologies actuals amb noves formes d’habitar que no existeixen ara mateix

La nova mobilitat